Què passaria si el yakuza més perillós del territori japonès decidís abandonar el camí de l’honor i la violència i es proposés convertir-se en el millor ‘amo de casa’ de la història de la humanitat? Gokushufudou és la proposta que ens presenta l’estudi d’animació J.C. Staff a través de Netflix, un anime de comèdia en un format força reduït, de només cinc episodis, i amb una animació poc convencional.
Tatsu, conegut en la seva època de cap yakuza com ‘Drac Immortal’, és un home que, a simple vista, intimida. És un paio alt i fort, sempre vesteix de negre, amb ulleres de sol, va tatuat de cap a peus i té el cos ple de cicatrius. Però, un bon dia, en Tatsu deixa la vida mafiosa i decideix posar-se el davantal… Encara que la seva vida anterior mai no l’abandona i constantment es troba amb antics companys i rivals del passat que el posen a prova sense èxit. Sovint en Tatsu es regeix pel codi yakuza, que no encaixa gens amb les nostres vides quotidianes. És a dir, si fica la pota amb alguna de les tasques de la llar probablement et suplicarà que li fumis uns quants cops a l’esquena amb una vara de fusta o t’oferirà un dels seus dits com a compensació pels danys causats. Evidentment, és una premissa la mar d’absurda que no podia pas faltar en un anime de comèdia d’aquest calibre.
L’animació és ben mediocre, però té un punt força interessant. Els plans estan literalment calcats del manga i el moviment dels personatges és molt estàtic, fet que situa l’espectador en un curiós punt intermig, entre llegir un manga i veure anime. Si bé és cert que això li resta dinamisme al moviment, d’altra banda potencia l’apartat còmic i brinda als animadors moltes eines del manga que normalment no funcionen tan bé en pantalla o que directament no es poden ‘traduir’. És una decisió ben curiosa que, sorprenentment, funciona com un tret.
Pel que fa a la banda sonora, probablement és l’element més fluix de la sèrie. Es mou entre un hard rock molt normal i un heavy metal encara més descafeïnat, tot i això és un estil musical que afavoreix el protagonista i crea més contrast de cara a l’espectador. És a dir, que la banda sonora, tot i no ser gran cosa, és, fins a cert punt, efectiva.
Resumint, Gokushufudou és un seinen força divertit que es pot veure sencer en un parell d’horetes, si és que hi arriba. Tampoc és que sigui la comèdia del segle, però té la seva gràcia i és un anime que transmet molt bon rotllo.
Veredicte
Agradarà: a tots aquells que es deleixen per la comèdia absurda i les propostes esbojarrades.
No agradarà: als que tant l’anime com la comèdia absurda no els faci el pes.
Enganxòmetre: 6
Nota: 6,5
