Ens agraden els girs de guió (plot twists). Tot i que no sempre són coherents amb la resta de la trama de la pel·lícula, volem ser sorpresos. Aquesta manera de resoldre un guió, tanmateix, sovint no és la més adequada. Alguns experts consideren que la sorpresa ha de sintonitzar amb la resta de la pel·lícula per captar l’atenció del públic o obtenir un lloc en l’imaginari col·lectiu.
Al voltant d’aquest tema Martín Caínzos, membre de l’equip d’Innovació Acadèmica del centre formatiu Treintaycinco mm i guionista, ha estudiat les voltes argumentals més memorables de la història del cinema. Segons Caínzos: “Si parlem dels més recordats, les tres pel·lícules que més van impactar amb els seus girs de guió van ser: Psicosi (1960), El Planeta dels Simis (1968) i L’Imperi contraataca (1983). Les seves giragonses finals van ser tan èpiques que gairebé tothom les coneix sense haver vist les pel·lícules”.
Segons ell, altres films que han fet servir aquest recurs amb èxit són: Cuando el destino nos alcance (1973) o el gir per excel·lència del cinema espanyol com el que veiem a Los otros (2001). No obstant això, també destaca els The departed (2006), Gone girl (2014) i Get out (2017).
Els girs de guió, un recurs que triomfa a taquilla
El gir argumental és un element molt atractiu per als espectadors, que no dubtaran a l’hora de recomanar una pel·lícula que acaben de veure al cinema si consideren que ha estat sorprenent i captivadora. Per exemple, El Sexto Sentido (2000), amb el seu famós gir final, va recaptar aproximadament 673 milions de dòlars en l’àmbit mundial, una xifra significativa en comparació amb el seu pressupost de 40 milions.
D’altra banda, Psicosi (1960), ja esmentada, va aconseguir recaptar 50 milions de dòlars a partir d’un pressupost de 800.000 dòlars. Un altre exemple és una de les recomanacions de Caínzos i una de les pel·lícules més taquilleres de la història del cinema espanyol, The others (Los otros, 2001) amb 209 milions de dòlars arreu del món.
Un valor afegit per a la trama
En una enquesta realitzada per la companyia Fandango, un 70% dels entrevistats va afirmar que gaudeixen de les pel·lícules amb girs argumentals inesperats. Això és confirmat per un estudi de 2016 de la revista Psychology of Aesthetics, Creativity and the Arts: el 65% dels participants va assenyalar que les voltes narratives milloraven la seva experiència cinematogràfica.
D’altra banda, la plataforma de referència Rotten Tomatoes reflecteix que les pel·lícules amb girs argumentals ben executats tendeixen a rebre puntuacions més altes. Per exemple, pel·lícules com El Sexto Sentido (2000) i The fight club (1999) tenen puntuacions del 86% i 79% respectivament, en part gràcies als seus sorprenents plot twists narratius.
Girs argumentals: sí o no?
Segons Martín Caínzos, “aquest tipus de recurs ha d’implicar un significat per a la trama i, alhora, ha de ser lògic dins del que hem vist fins al moment de la història. No obstant això, que sigui lògic no implica que no pugui ser fruit de l’atzar, com un accident de cotxe. Simplement, ha d’encaixar en el sentit del món que es mostra i com afecta els personatges”.
“Si el gir compleix aquests requisits i és mínimament fresc, el públic se sorprendrà. Especialment, si tenim en compte que el que consumim diàriament són microhistòries ràpides de visualització fàcil a les xarxes”, afegeix Caínzos. Des del seu punt de vista com a director i guionista, el gir argumental serà enriquidor “sempre que compleixi amb els requisits anteriors, hi hagi un per què darrere de cada gir i vagi en crescendo”. Respectant la dinàmica audiovisual, com indica l’especialista, integrar girs argumentals a la trama és una aposta gairebé segura.
