Fuego comença amb unes idíl·liques escenes de la parella protagonista, Sara i François, a una platja paradisíaca acompanyada per una plàcida música. Estant de vacances tot és fàcil, no hi ha pressions, tot és maco i l’amor es reforça (tot i que a vegades és a l’inrevés). La fi de les vacances, l’amor continua, però es fa present la rutina de la vida i la feina, els compromisos familiars i socials, el tedi… i la passió s’esvaeix. No seria estrany que l’aparició en la vida d’un antic amant de la protagonista, capgiri el seu present fins al punt de plantejar-se la infidelitat.
Fuego no és una cinta simple sobre adulteris és un drama intens sobre el respecte a un mateix i el compromís dintre de la parella. Claire Denis, directora i guionista del film, usa gran part del metratge a descriure uns personatges rics, complexos. Sabem que Sara és una compromesa presentadora de ràdio que parla de problemes geopolítics mentre que François s’ha d’encarregar de l’esgarriat fill que té amb una altra dona mentre es fa càrrec de la seva mare.
La directora de Fuego és Claire Denis, una realitzadora de culte francesa de poca o nul·la distribució al nostre país però molt coneguda als festivals de cinema. Els seus primers films, entre els que podríem destacar Beuau Travail, El intruso o 35 Rhums, se centra en personatges masculins austers, esquerps o traumatitzats. Personatges durs, com el d’Una mujer en África, enfrontats a les circumstàncies que els envolten i en una crisi de definició personal. L’any 2017, Denis presenta Un bello sol interior, i la seva filmografia fa un tomb. Tot i que la recerca de la identitat personal és un factor important, la directora explora nous terrenys menys torturats i més contemporanis. Un nou tipus de viatge emocional que ha continuat desenvolupant a High Life, una cinta futurista protagonitzada per Robert Pattinson en el paper d’un astronauta en convivència interplanetària amb la seva filla i, a la recentment estrenada, Fuego.
A ningú no se li escapa que un dels trets distintius d’aquest gir a la seva filmografia és l’aparició a les darreres cintes de Juliette Binoche, una de les grans actrius del cinema europeu. Aquesta encarna una dona prenent les regnes de la seva vida enfront del tedi de la quotidianitat, en aquest cas una parella erosionada. Una dona capaç de proposar un distanciament per aclarir les seves idees. Enfront ella, un Vincent Lindon dubitatiu, gelós i insegur davant la possibilitat de ser enganyat amb el seu millor amic o separar-se. Un Lindon que, estimulat pel savoir faire de la Binoche, és capaç de compondre un personatge molt diferent dins de la seva filmografia.
Veredicte
El millor: el duel interpretatiu entre Binoche i Lindon.
El pitjor: la seva manca d’humor.
Nota: 8
