Déu n’hi do, quina calor que està fent ja. Em passo el dia suant i ficant els peus en una galleda per refrescar-me, però no hi ha manera: la temperatura no baixa! No sé si deu ser cosa de l’edat o del canvi climàtic, però l’estiu és cada cop més insuportable, així que per tal d’aclimatar-nos una mica i desfer-nos d’aquesta xafogor, avui us parlaré d’un film refrescant a més no poder; una penícula que ha fet les delícies dels més calorosos amb boniques estampes de paisatges nevats. Avui, amics meus, parlarem de Frozen (que, per cert, podeu veure en català a Disney+).
Frozen: una penícula molt freda
Aquesta és la bonica història de dues germanetes nòrdiques, l’Anna i l’Elsa, que són les princeses d’un regne anomenat Rivendel… o Alcatel… o Arendel! Ves a saber, tot sona igual! Des del principi de la trama sabem que la germana gran, l’Elsa, la princesa hereva del tron, té un estrany poder: pot crear gel o congelar amb les mans qualsevol cosa! I els pares, en lloc de treure’n profit i posar-la a treballar en un quiosc de granisats del passeig marítim perquè tingui un ofici pel dia de demà, decideixen tancar-la a l’habitació del castell, amb uns guants per tal que no converteixi en un Calippo qualsevol cosa que toqui.
Un dia, els pares marxen a fer un important viatge de negocis. Són reis, tu! Potser van a caçar elefants o se’n van a vendre armes en un país més pobre. Total, que Déu Nostru Senyor devia tenir el dia republicà i els envia una gran tempesta enmig de l’oceà, i el vaixell i tots els seus tripulants, tururut violes i ja els has vist prou. Total, que el regne es queda sense cap d’estat, i les dues nenes tancades al palau, avorrides com una soca. Sabeu quan marxa la wifi de casa i no sabeu què fer? Doncs les pobres criatures pitjor! Per sort, l’Anna s’inventa cançons que són distretes i passeja pel castell, un castell desert. Qui es devia fer càrrec de les dues minyones?
Passa el temps i l’Elsa arriba als vint-i-un anys! Ja és tota una dona, i no se sap ben bé qui decideix que ja és el moment d’enfilar-la al tron per governar com a monarca. Pausa aquí! El regne ha funcionat a la perfecció durant dotze o tretze anys sense rei, i ara heu de posar al capdamunt una persona perquè cobri sense fotre brot? Doncs sí, som en una penícula Disney, i el més important és que la taxa d’atur entre les princeses sigui del 0 %. Doncs apa, festa de coronació i a viure del cuento!
No tot va com esperàvem…
Però aquí és quan es compliquen les coses, i no només perquè es reinstauri una obsoleta i innecessària monarquia. Les portes de palau s’obren, entra la gent a carretades —com el dia de portes obertes de la Sagrada Família, vaja!—, i la princesa Anna, que en realitat seria infanta, però no es diu en cap moment, coneix un príncep molt maco i encantador, en Hans, entre els convidats de la festa. I descobreixen que són tal para cual, que fins i tot improvisen una cançó i endevinen màgicament l’estrofa i la coreografia i aquestes coses tan maques que et fan veure que, per fi, has trobat l’home de la teva vida. Però, Anna, filla meva, no veus que has estat tancada en un castell un grapat d’anys? No t’entxotxis ara del primer ganàpia que et faci tilín!
Per sort, sa germana és més llesta i li diu que no corri tant, que hi ha molts peixos al mar, i d’una enrabiada desferma els seus poders de capitán Pescanova i glaça tot el que hi ha al seu voltant, de tal manera que converteix Arendel en un congelador i provoca, de cop i volta, el mal de cap de tots els habitants del regne: un canvi d’armari improvisat era una feina que ningú tenia programada. Una curiositat! Sabem fins on s’instaura el fred? Només afecta Arendel perquè per temes duaners no pot travessar la frontera? Arriba a l’altra punta del món, on ja era hivern, i no s’assabenten del que està passant? A Frozen 2 es desvelaran alguns d’aquests misteris…
‘Frozen 2’: Foscor i maduresa mantenint el to infantil i màgic
Però seguim, perquè la reina abdica i marxa del seu palau. Elsa primera, la breu. Un regnat de dues horetes! I marxa cap a les muntanyes, on el fred ja és el pa de cada dia i ella pot viure sense por a congelar res. Allà crea un castell de gel en un temps que ni Núñez i Navarro! Però mentrestant, la seva germana ja l’està buscant. Caminant tota sola pels boscos —molt ser princesa, però no pots ni agafar un parell d’escortes que t’ajudin— arriba a un petit hostal on coneix un noi, el Kristof, que és transportista de gel. El típic personatge masculí descarat, guapot, una mica curtet però amb bon cor amb la típica mascota, en aquest cas un ren.
Els dos emprenen un viatge amb trineu cap a les muntanyes, a la recerca de l’Elsa, per tal de demanar-li que desfaci l’encanteri i que torni l’estiu, que els hotelers del regne ja s’estan queixant per les cancel·lacions i la pèrdua de clients que un hivern etern els suposa. La troben, però ella no vol tornar. Reconeix que és un perill per a la societat —bravo, el primer monarca que ho reconeix!— i per corroborar-ho crea un monstre gegant de neu que els faci escampar la boira. Ah, no ho he dit! Pel camí també troben un ninot de neu xerraire que també és creació de l’Elsa, l’Olaf, i que els guia fins al castell de l’Elsa. Aquest serà el personatge còmic i de forma amistosa destinada a vendre peluixos suaus durant la campanya de màrqueting. Important, un dels rajos de gel impacta al cor de l’Anna.
Els fets es precipiten quan descobrim que el príncep del principi, el Hans, en realitat és mala persona, que el que ell vol és el poder i els papers del palau. Un príncep malvat, quina cosa més estranya! El que vol és desfer-se de les dues princeses per tal de governar un nou territori, com si la vida fos una partida de Risk. Però de l’Anna no cal que es preocupi, ja que el raig de gel l’està congelant i queda poc per a la seva mort. Com es pot salvar? Teniu deu segons… Exacte! Només se salvarà amb un beso de amor verdadero! Aquí Disney Studios ja no sabia què més inventar.
Però cuidado, que el final és la mar de maco i fresc, sobretot molt fresc. Perquè ni el petó del Hans, ni el petó del Kristof, ni tan sols el petó d’algun pequeño Nicolás d’Arendel aconseguirà salvar la princesa Anna. Serà un petó molt més pur que tots aquests, un petó que, ja coneixem els hòmens, no serà una demanda d’anar-se’n al llit —bueno, som en una penícula de Disney, i la gent no se’n va al llit a fer coses d’adults, oi?— Serà un petó de germana gran, d’aquella persona que t’ajuda a fer els deures, t’ajuda a recollir les joguines de l’habitació o, ja més endavant, t’explica com es posa un tampó quan arriba el dia —les princeses també deuen tenir la regla, encara que tinguin la sang blava—, o et deixa el seu DNI perquè puguis entrar a la discoteca amb setze anys.
En fi, Frozen és una penícula refrescant i per a tots els públics que us servirà per baixar la temperatura del menjador sense haver d’encendre l’aparell d’aire condicionat. Que continueu gaudint de l’estiu amb el bon cinema!
