La mort de Josep Maria Forn m’ha trasbalsat. Encara que sembli irracional, jo m’havia fet la idea que era immortal. Ha estat un cop. D’ençà que el 2012 vaig publicar Josep Maria Forn, l’aventura del cinema (Cossetània Edicions), va quedar entre els dos una gran amistat que manteníem primer en persona i després per telèfon, ja que ell vivia a Cantallops i jo a Valldoreix. No és que estiguéssim en tot d’acord, lògicament, però ens enteníem i ens respectàvem. Puc dir que sempre estava lúcid i entenia el món en què vivia. Darrerament sortia poc de casa seva per anar a actes públics. La darrera vegada va anar, fa pocs dies, a un homenatge que li van fer a Sant Celoni.
Eren converses molt lúcides sobre política, actualitat, cinema… i, sobretot, els seus projectes, perquè en Forn sempre tenia projectes, sempre volia fer noves pel·lícules, que darrerament no arribava a fer perquè el sistema no li permetia. És impossible, ara i aquí, fer segons quines coses quan tens una certa edat. Penseu que la seva darrera pel·lícula, El somni català (2015) la va fer quan tenia 87 anys, i a mi em va parlar després d’infinitat de projectes que, com he dit, mai no va poder fer.
Durant les llargues converses que vam tenir quan vam fer el llibre, vaig descobrir una persona de gran humanitat que no feia gala que havia estat un dels grans cineastes del cinema català —i espanyol, per descomptat— i que no podia reprimir el seu entusiasme i vitalitat. Superava tots els entrebancs que li sortien perquè no volia quedar arraconat i que tenia molt a dir encara. Ha estat un lluitador fins al darrer moment, desafiant el pas del temps. A mi em va obrir els seus arxius i les portes de casa seva i vaig poder conèixer la seva família, especialment a la seva filla Sandra, l’autèntic suport de la seva memòria històrica i de la continuïtat de la productora que va crear, Els Films de l’Orient, una de les grans contribucions d’en Forn al cinema català bressol d’infinitat de cineastes ara famosos.
Jo no parlaré de la seva carrera i la seva importància, ja ho han fet tots els grans mitjans. Qui vulgui conèixer-la en detall li recomano que entri a la web d’Egeda. Jo només vull destacar que, a part d’un gran cineasta, s’ha perdut una persona bona i jo he perdut un gran amic.
