Fist of jesus és un objecte de culte al cinema de gènere català… I és un curtmetratge! Posem-nos en situació. Hem de viatjar fins a l’any 2012. Adrián Cardona és un jove cineasta que va néixer el 1980 a Eivissa i va estudiar Belles Arts a la Universitat de València. Està molt valorat com a artista plàstic. Per contra, David Muñoz va néixer a Barcelona, gairebé el mateix dia que el seu company d’aventures i amb les mateixes ànsies de crear cinema de qualitat amb humor. Com a directors de cinema han realitzat curts i llargmetratges que han estat premiats com Brutal Relax o el recull de curts Zombie World, entre els quals es troba Fist of Jesus.
La idea del curtmetratge va sorgir quan el David era petit. “Quan tenia 7 anys em vaig canviar a una escola catòlica. Dibuixava molt a religió i, tot i endur-me algun clatellot, això va ser la base per ‘Fist of Jesus’. A més a TV3 vaig veure ‘Life of Brian’ i em va fascinar. 25 anys més tard, després d’acabar Brutal Relax, vaig transmetre les idees aquestes de petit a l’Adrià, ja guionitzades, ell va afegir més salvatgisme i així va néixer el curt”.
Un somni, una bogeria anomenada Fist of Jesus
Realitzar cinema és tot un repte i per a ells no va ser menys, ja que la manca de diners, mitjans i equip va afectar. “Va ser molt dur, perquè érem un equip de 5 persones per a realitzar tot, des de la direcció, FX, producció, menjar, ser els extres que reben els cops, vestuari i making of. Durant dues setmanes gairebé no vàrem dormir i cada matí havíem de carregar amb els morts durant més d’una hora per a pujar-los al set, semblava un campament de treballs forçats. Tot i ser els directors, perdíem quilos i guanyàvem cicatrius. Si ja és complicat fer un curt, quan vols fer quelcom d’època i amb tants FX és una bogeria”, esmenta en David.
El curtmetratge va circular per molts festivals de cinema obtenint èxit per allà on passava. El cineasta explica que no esperava tanta repercussió i desconeix quants premis en portarà, ja que va deixar de seguir el seu rastre quan es va apropar als 80 i quan van arribar als 100 enviaments a festivals van parar. Fist of Jesuses va fer viral, perquè es va filtrar i en molts esdeveniments es va retirar la opció a projecció, però els fans escrivien demanant més, per això l’equip va començar a crear merchandising, així es feia més rentable i ampliava l’univers, fet que interessava per a desenvolupar la pel·lícula. Cal destacar que la majoria de premis que té van ser atorgats pel públic i la gent el reconeix, fins i tot, pel carrer.
El somni de fer la pel·lícula
En tot rodatge hi ha moment anecdòtics pel record i un curtmetratge amb Jesús com a protagonista no va ser l’excepció, ja que “un dia tornant del rodatge en Marc Velasco, l’actor que interpreta a Jesús i jo, vàrem trobar una dona gran que havia caigut a una rasa amb dues cabres i no podia treure-les. Tots dos vàrem saltar per a ajudar a ella i als animals. Al cap i a la fi, Jesús havia de fer alguna cosa bona”, ens explica el cineasta en to d’humor.
Fa uns anys, David Muñoz va estar pel festival de Cannes. Gairebé no va tenir temps per a veure films ni gaudir del festival. Li ha semblat massa esbojarrat, ja que està allunyat del públic. De fet, Només es pot accedir si ets algú del sector i la gent s’acumula als carrers demanant entrades. “No m’ho imaginava així, estic acostumat a altres festivals on et trobes en contacte amb l’audiència i és una experiència molt gratificant per a una projecció. El més interessant és poder fer contactes amb productors d’arreu del món que es puguin interessar pel gènere i, el cert, que el nostre petit pitching amb el tràiler va funcionar molt millor del que imaginava, com a market, Cannes és el millor que he vist”. Actualment, tots dos cineastes desitgen poder realitzar el llargmetratge. Això sí, fins que no estiguin rodant-la realment no ho celebraran.
