‘Firefly Lane’, un ball a l’amistat

Firefly Lane és la nova creació de la productora Maggie Friedman (Witches of East End, 2013-2014) basada en l’exitosa novel·la del mateix nom de la reconeguda Kristin Hannah, una de les escriptores més reeixides dels Estats Units. Des de la seva estrena, el passat 3 de febrer, i sense gairebé promoció, aquesta sèrie, ha estat durant setmanes en les primeres posicions del Top 10 de Netflix. En alguns casos, com The Queen Gambit, l’èxit és degut a una qualitat narrativa i estètica indiscutible, pel reconeixement de crítica i públic i per nominacions i premis de la indústria. Però aquest no és el cas de la sèrie protagonitzada per Katherine Heighl (Grey’s Anatomy) i Sarah Chalke (Scrubs), que no sembla tenir cap aspiració de transcendir, però que té el que cal per conquistar al seu públic, i aquest, és l’únic públic que li interessa. El que pretén és tenir la sort de ser trobada en l’enorme paller de novetats de cada setmana per aquesta porció de públic a què va dirigida. I això ja esdevé un èxit en aquesta era d’elevat consum a la carta. Per tant, Firefly Lane no és un mal producte, és una aposta que funciona per un determinat grup d’espectadors i sense inventar res de nou.

Entre les claus de l’èxit de la sèrie hi trobem els salts temporals (en tres línies: els anys 70, finals dels 90 o principis dels 2000 i l’actualitat) i la seva atractiva senzillesa. Una història d’amistat entre dues noies, Tully Hart (Katherine Heighl) i Kate Mularkey (Sarah Chalke), que relata les traïcions, les tragèdies i els moments feliços de dues amigues inseparables i bastant singulars, que es van conèixer en l’adolescència i conserven el vincle més de tres dècades després. La trama és previsible i els guions no guanyaran premis, però la química entre aquestes dues protagonistes funciona, igual que també ho fa entre les actrius que les interpreten en les seves versions adolescents, Ali Skovbye (Once Upon a Time) i Roan Curtis (The Magicians). Cal destacar la tasca de Sarah Chalke, que dona vida al personatge més terrenal i proper de tots els que apareixen a la sèrie.

Firefly lane crítica sèrie

Plena de tòpics d’una amistat idíl·lica molt a l’americana, és un relat amb alts i baixos, amb secrets i malentesos, però que per sobre de tot, ens recorda com de valuós és trobar una mà amiga i una abraçada quan més es necessita. Una aposta per una història d’amistat sense condicions i amb els desafiaments a què es veuen enfrontades les dues dones, amb al·lusions als problemes que afronten en el passat i en el present. Tots ells connecten amb la societat actual repassant de manera superficial, i a vegades una mica forçada, els grans problemes a què s’enfrontaven les dones fa unes dècades, i que avui dia segueixen estant d’actualitat: el no consentiment sexual, la incorporació a la feina després de la maternitat i la sororitat, entre d’altres.

Una sèrie plena d’embolics i problemes personals que són explicats en comptagotes, saltant d’una època a una altra per explorar en la vida de les protagonistes i connectant uns successos amb altres a poc a poc. Això la posa a mig camí, salvant les distàncies, entre una telenovel·la i el drama de Dan Fogelman, This is Us. El concepte d’amistat veritable i impenetrable arriba a la màxima expressió i aporta un raig de llum en els temps en què preval el col·leguisme per sobre de l’amistat.

Firefly lane crítica

Són dos personatges amb realitats molt diferents, que cometen errades molt dispars, però saben que sempre tindran el suport de l’altra. A la noia popular, Tully, que va aconseguir la fama amb el seu morning show, ara l’ofega la rutina. Mentre el seu gosset faldiller, Kate, ara es veu sacsejada amb un matrimoni que trontolla. Els focus no són gratuïts per a ningú, però en aquesta amistat un cop s’apaguen les càmeres tot sembla anar com sempre, i elles saben que cal recolzar-se per no cometre les mateixes errades, i amb quaranta anys els seus problemes són uns altres que en l’adolescència, però l’ajuda mútua és la mateixa. Una haurà de gestionar la seva solitud i fama, mentre que l’altra haurà de seguir donant suport a la seva filla adolescent, mantenir una relació d’estira-i-arronsa amb el seu marit i no caure en la monotonia.

No entrarà a les llistes del millor del 2021 i el més probable és que d’aquí a un temps els seus espectadors l’hagin oblidat, però fins ara ha aconseguit complir una funció molt important: entretenir i servir de via d’escapament als que l’estan gaudint. Potser aquest és un d’aquells casos en els quals l’únic que es busca és que els personatges de la pantalla et facin companyia, té aquell encant familiar i acollidor d’una peli de sobretaula, fer-te costat al sofà.

Veredicte

Agradarà: Si et solen agradar aquest tipus d’històries, que paren atenció als sentiments i tenen un tint melodramàtic sense arribar a ser un serial. I, sobretot, si tens una amiga així amb la qual et pots veure identificada.

No agradarà: Si et sembla embafadora la idea de ser ‘amiguis‘ de l’ànima durant dècades. I, si no t’agraden el tipus d’històries que he dit abans… no perdis el temps, hi ha moltes més sèries al catàleg.

Enganxòmetre: 7

Nota: 6

Ingrid Centena
Ingrid Centena
Diplomada en Humanitats i Màster en Gestió Cultural. Les seves passions: llegir, escriure i la cultura en general. Enamorada del cinema i de les sèries… Què tria? El cinema a les sales de cinema i les sèries a les diverses plataformes actuals. Li apassiona el gènere negre, el terror i la psicologia, i són aquestes tres coses les que li agrada trobar a la pantalla, gran o petita. El temps que li ofereix la vida el dedica en gran part a la seva feina a la Direcció de Serveis de Formació a la Diputació de Barcelona, a la tasca com a mare i a les ja citades passions

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents