El trencament de la família es podria considerar com el principal nucli temàtic del cinema de Noah Baumbach. I l’explicació es troba, en bona part, a la seva condició autobiogràfica. Ja al seu primer gran èxit, Una Historia de Brooklyn (2005), el director novaiorquès s’inspirava en la seva experiència personal per retratar amb gran delicadesa el tràngol de dos fills després de la separació dels seus pares. Ara, Baumbach situa aquest mateix conflicte al punt de vista dels adults a Historia de un Matrimonio, justament pocs anys després d’haver-se divorciat de l’actriu Jennifer Jason Leigh. Al contrari del que es podria esperar, però, el director converteix el procés de ruptura entre Charlie (Adam Driver) i Nicole (Scarlett Johansson) en una història lliure de qualsevol rastre de rancúnia, lament o cap altra càrrega personal. De fet, els presenta com dues persones tan properes i identificables que atribueix a Historia de un Matrimonio una gran capacitat per connectar amb tothom.
Tot i que arriba cert punt en què, subjectivament, cada espectador pot prendre cert partit, Noah Baumbach busca respectar sempre l’equilibri entre els dos personatges. No planteja Historia de un Matrimonio atribuint la culpa a un d’ells, ni tampoc és el cas d’una part intentant convèncer l’altra. Només cal presenciar els primers cinc minuts de pel·lícula, que són pràcticament una oda respectiva a cadascú. A partir d’aquí, el film va fent aflorar les diferències de forma progressiva, de forma que anem entenent el perquè de la ruptura que presenciem. Cada diàleg o situació va afegint matisos a la percepció que podem tenir de Charlie i Nicole, però sempre mantenint un profund respecte cap a ells; una circumstància que no deixa de ser paral·lela al que ells dos senten l’un per l’altre. D’aquesta manera, sense necessitat d’incloure grans afegits melodramàtics o de sentenciar els personatges, Historia de un Matrimonio assoleix una proximitat molt característica.
Un dels elements en comú dels protagonistes és que pertanyen al món del teatre, i no resulta casual, ja que Noah Baumbach planteja bona part de Historia de un Matrimonio de mode gairebé dramatúrgic. En lloc de buscar una continuïtat entre escenes, el director es mou a base de moments concrets, aquells en què es produeixen les converses realment rellevants per anar desenvolupant la personalitat i els sentiments de Charlie i Nicole. Aquí, es posa de manifest l’evolució narrativa de Baumbach. D’una banda, per com s’expressen els protagonistes: al principi sempre acompanyats de família, amics, consellers o advocats, i per tant condicionats d’una forma o altra, fins que –a l’hora i mitja de pel·lícula– arriba el seu únic diàleg a soles. I mare meva, quin diàleg. És un punt àlgid que explica a la perfecció la complexitat de la ruptura, però també la seva humanitat, i que resumeix molt bé les virtuts d’Historia de un Matrimonio.
L’altra vessant de l’evolució narrativa del director és la que executa des de darrere la càmera. L’enfocament d’entrada és clàssic, sense cap voluntat estètica particular, però els enquadraments de Baumbach són d’aquells capaços de parlar per si sols. La posició dels personatges, la seva relació i interacció amb els elements que els envolten, les tonalitats… tot ens parla, d’alguna manera, del que està passant a Historia de un Matrimonio. I després hi ha, per descomptat, les monumentals actuacions de Scarlett Johansson i Adam Driver, que completen el treball de Baumbach amb un espectacular domini dels seus personatges, i també amb una química molt particular. A més, la bateria d’actors secundaris (Laura Dern, Alan Alda, Ray Liotta, Merrit Wever) només fa que apujar el nivell.
La pel·lícula atrapa per aquesta empatia natural que ens genera cap a Charlie i Nicole, però per aquesta raó també deixa un pòsit emocional considerable. En el fons, Historia de un Matrimonio vol evidenciar que la separació és una més de les parts que formen part de la unió sentimental, fins i tot quan els seus dos involucrats són, com en aquest cas, dues bones persones que no deixen d’estimar-se. Potser el principal risc de la pel·lícula es troba, precisament, en aquesta imatge idealitzada que ens pot arribar a transmetre d’ells dos, tot i que en realitat no presenciem ni una sola escena de la parella quan encara estava junta i feliç. I és per això que, al capdavall, només el Charlie i la Nicole saben ben bé per què està passant el que està passant, per molt que nosaltres, com a espectadors, vulguem “decidir” què és el millor per als dos. Perquè aquesta Historia de un Matrimonio, per molt universal i propera que pugui semblar, és la seva i els pertany només a ells.
Veredicte
El millor: El desplegament narratiu de la pel·lícula, tant a nivell de discurs com de direcció.
El pitjor: Dins del que cap en un procés de separació, corre el risc de mostrar-ne una versió massa idealitzada.
Nota: 8,5
