Faula emotiva i minimalista d’un queloni carmesí

- Advertisement -

Sovint no calen els diàlegs per expressar els sentiments més profunds, al cinema passa el mateix i el fet d’oferir una bona escena sense que ningú parli pot esdevenir en un meravellós instant al qual prestar tota la teva atenció i sentits. Aquesta pel·lícula és totalment muda, amanida amb un traç minimalista al més pur estil del còmic europeu.

La trama és senzilla, tracta la història d’un nàufrag que va a parar a una illa deserta plena de vegetació, on els únics inquilins són tortugues, crancs i aus. Durant el desenvolupament es va narrant el cicle de la vida a través de les diverses etapes per les quals passa l’humà, però envoltades d’un cert onirisme màgic. Obra del cineasta Michael Dudok de Wit (guanyador de l’Oscar pel curtmetratge d’animació Father and Daughter).

- Advertisement -

- Advertisement -

Aquesta història mostra des del més pur dramatisme fins a la dolçor més tendre, amb una cobertura musical molt agradable. El desenvolupament és força lent, amb el qual tot el conjunt la fa diferent i només apta per a un públic determinat, on els nens no l’apreciaran i alguns adults es poden avorrir. Tot i així, és molt recomanable ja que no és gaire llarga i té moments molt relaxants i alhora és entretinguda.

El seu punt fort és que es tracta d’una co-producció entre diverses productores franceses i el mateix Studi Ghibli, amb el qual es crea una joia irrepetible, dins una faula profunda on el mateix queloni no és més que l’excusa per narrar una història totalment humana i sentimental.

En definitiva, té una bellesa molt potent, hipnòtica, commovedora i, fins i tot, filosòfica, on la seva simplicitat i naturalesa la fan memorable. Això sí, el guió és fluix i el seu dèficit pot ser el menyspreu d’alguns.

Altre valor afegit és la recent nominació que ha rebut la pel·lícula als Oscars, on competirà com a Millor Llargmetratge d’Animació, junt amb Zootopia, Moana, Ma Vie de Courgette i Kubo and the Two Strings.

Veredicte

El millor: La seva senzillesa, abstracció, la bellesa de tot el seu contingut i la seva carència de diàlegs.

El pitjor: La seva puresa i particular manera de plasmar els detalls pot no acabar de convèncer a tothom i tampoc és apte per als més menuts.

Nota: 7

- Advertisement -
Ylenia Cañadashttps://www.elcinefil.cat
Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària en el festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l'oportunitat de col·laborar com a crítica i redactora per a diversos mitjans de comunicació nacionals, així com a realitzar la cobertura de festivals de cinema o esdeveniments culturals. Ha exercit com Jurat Jove en el Festival de Sitges, de la crítica al BCN Film Festival, TerrorMolins, Sant Cugat Fantàstic, TaShort Fest o Sabadell Film Festival, entre altres. Ha estat cap de premsa i programadora del Festival de Cinema Fantàstic de Sant Boi (Fantboi) i actualment és codirectora i programadora de la Mostra de Cinema Nòrdic de Barcelona (Nòrdica). A més, és membre de la Associació Catalana de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica (ACCEC) i treballa en un cinema de Barcelona.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents