Mesos més tard d’haver triomfat al Festival de Sant Sebastià arriba a les nostres pantalles el film que es va emportar la Concha de Oro a la Millor Pel·lícula i el premi a la Millor Actriu per l’actriu Fan Bingbing. Dirigida per Feng Xiaogang, I’m not Madame Bovary (我不是潘金莲) és un honest i cru retrat de fins quin punt la societat i sobretot les autoritats xineses poden ser absurdes i exageradament enrevessades. Una (teòrica) injustícia serveix d’excusa per mostrar-nos una exòtica història de David contra Goliat on la protagonista lluita contra la burocràcia i la fèrria administració xinesa perquè se li reconeguin els seus drets.
L’actriu protagonista és segurament l’estrella femenina més mediàtica i sol·licitada ara mateix a la Xina. Després de treure el cap a Hollywood amb un cameo que amb prou feines vam veure (a occident) a Ironman 3 i fent de superheroïna (sense diàleg) a l’última dels X-Men, Fan Bingbing demostra que és més que una cara bonica i comercial que posar als crèdits d’un film. La seva actuació és la base de la pel·lícula i no només entoma el repte sinó que el tira endavant amb solvència, credibilitat i profunditat. I el seu no és un paper fàcil ja que ha de portar la protagonista al drama, a l’humor negre i fins i tot a la ira i desesperació.
Tot i ser un film llarg (més de dues hores) el ritme i la tensió es mantenen i el muntatge hi juga molt a favor combinant escenes intimistes de diàlegs surrealistes amb seqüències més multitudinàries on veiem amb tot el seu esplendor. El que no ajuda gens és un absurd format rodó que veiem durant dos terços del metratge. D’acord que el director vol emular les antigues pintures xineses que tenen aquest format i que representen el pròleg del film però és una manera ben estúpida de malbaratar la pantalla de cine. En el següent enllaç podeu veure el pròleg del film on s’explica la història de Pan Jin Lian (潘金莲) que dona nom al film en la versió original i que a la vegada serveix per justificar aquest recurs tan poc efectiu com inversemblant.
Malgrat tot, i quan ja t’acostumes a veure la pel·lícula a través de l’ull de bou I’m not madame Bovary és un molt interessant relat modern de la Xina contemporània i dels seus millers de conflictes invisibles. És una pel·lícula que mostra molts aspectes incòmodes d’aquest país de manera subtil i molt irònica. Imprescindible pels que volen seguir descobrint altres latituds cinematogràfiques i amants de petites grans històries i universals. A més, un film molt adequat per ser estrenat la setmana de la dona.
Veredicte
El millor: Sens dubte la interpretació de Fan Bingbing i el realisme de la Xina rural.
El pitjor: l’absurd format circular que malbarata la pantalla de cine i ens amaga el que podria haver estat una fantàstica fotografia de la Xina que no surt a les postals.
