Des de bon principi, el cinema ha estat menyspreat per part dels intel·lectuals i encara que aquesta opinió hagi anat canviant parcialment, encara ara se’l considera com a màxim un art menor i ni això. Potser li pesa que va néixer en una barraca de fira i que no té arrels nobles com el teatre i la literatura. L’actual moda de les sèries no l’ajuda precisament a què canviïn la valoració, sinó ans el contrari.
Encara que a vegades els hi foti canya, jo sento un gran respecte per tothom que fa cinema i em sap greu que sovint es facin pel·lícules amb poc talent i malgrat que a mi no m’agradin o fins i tot pensi que són uns “bodrios”. Tirar endavant una pel·lícula és una feina de titans i no tothom està capacitat ni té prou forces per fer-ho. Encara que els resultats puguin ser dolents (això no deixa de ser una qüestió d’opinions), crec que la gent que fa cinema mereix un respecte que normalment no té. El meu respecte arriba fins al punt que jo no gosaria dirigir mai una pel·lícula. Els que fan cinema deuen sentir-se molt fotuts quan es troben amb crítiques que els ataquen sense pietat, les que “no dejan títere con cabeza” i que per descomptat no pensen amb la il·lusió amb què les van fer.
Sempre penso que darrera qualsevol pel·lícula hi ha un gran esforç de molta gent i que no és comprable al de l’escriptor d’una novel·la i pot ser que sí al d’algunes obres teatrals, que normalment sempre estan més ben valorades que les pel·lícules. Les crítiques, diguem ben valorades, sempre les deixen com a obres mestres, com si no gosessin fer-les crítiques dolentes i no diguem als espais anomenats culturals de les televisions. A TV3 per exemple, tot depèn que novelles o obres que estiguin dins de l’star-system català, l’oficial, és clar. A les altres emissores totes són meravelloses, especialment les produïdes per la mateixa empresa. Després les llegeixes o les vas a veure i et cau l’ànima als peus.
En l’actualitat, el cinema continua sent menyspreat pels distribuïdors i exhibidors que segueixen considerant les pelis com simples mercaderies. Parlem amb alguns d’ells i veureu quines són les seves valoracions. La millor pel·lícula per a un distribuïdor és la que va bé a la taquilla. Parleu-los del cinema d’autor o d’art cinema, que diuen els saxons i veureu que arrufen el nas. “Sí, però no donen diners“. És un menyspreu cap al cinema de veritat, el que justifica la seva condició d’art, d’una gent decisiva que, amb poques excepcions (la d’en Carles Balagué, per exemple, que acaba de tancar els Meliès de Barcelona després de 25 anys de lluita) sempre ha actuat de la mateixa manera.
https://elcinefil.cat/2020/07/19/els-4-cines-que-ja-no-tornaran-a-obrir/
Un dels menyspreus més grans que he vist des de fa temps és la informació que es dona en el teletext de TV3, que considero de jutjat de guàrdia. Entreu-hi (apartat 320) i ho veureu. La informació sembla feta per algú que no vulgui que la gent vegi la pel·lícula. Només menciona els productors o els tècnics i no diu res dels actors o les actrius, fins i tot els caps de setmana sol posar només els títols originals. Certament, el teletext de TV3 és el pitjor que mai he vist, sembla fet per funcionaris mal pagats, tot i que no crec que sigui així. Però en la part de cinema supera totes les previsions. Per part meva els he enviat algun missatge de queixa, però no m’han fet cas ni m’han contestat. Ja s’ho faran, però el resultat és que el cinema segueix sent el parent pobre del món actual. I no sembla que la situació millori.
