Diu la llegenda que existeix una maledicció a l’hora de basar-se en un videojoc per fer una sèrie. Sempre que algú ho ha intentat, s’ha topat amb un fracàs, tant per part de la crítica, com de l’audiència. L’any passat, però, això va canviar, amb l’estrena de la impecable The Last of Us. Però el dubte seguia a l’aire: era l’excepció que confirmava la regla? L’arribada de Fallout demostra que no. Ens trobem davant la fi de la maledicció de les adaptacions de videojocs.
I això que el material del qual parteix no és senzill. Fallout és una exitosa saga formada per gairebé una desena de videojocs que exploren la supervivència en un món postapocalíptic després d’una massacre nuclear. Satisfer la seva gran legió de fans i, alhora, atreure nouvinguts és tot un repte que la sèrie aconsegueix resoldre gràcies a un gran disseny de producció que t’immergeix de ple dins del món, però, sobretot, a una bona història.
Tres trames, tres protagonistes
La ficció d’Amazon Prime planteja tres línies argumentals liderades pels tres protagonistes. Dos d’ells, entren a la llista dels millors personatges de l’any. El primer és la Lucy, interpretada per Ella Purnell (brillant decisió de càsting), que ha viscut tota la vida tancada en un búnquer i descobrir la crueltat del món exterior la canviarà per complet. I el segon és el Necròfag, temible cowboy amb qui ningú vol creuar-se pel camí. A través de flashbacks, coneixerem el seu passat per descobrir la complexitat d’aquest malvat que interpreta Walton Goggins.
El tercer protagonista és el Maximus, a qui dona vida Aaron Moten, menys interessant que els altres dos, però amb una història de redempció que també té els seus punts àlgids. Especialment, quan s’entrecreua amb les altres dues trames, que, tot i començar separades, conflueixen de manera molt orgànica al llarg dels vuit episodis de la temporada.
Misteri, western i humor negre
D’altra banda, la sèrie planteja una altra trama secundària que funciona com a misteri creixent al voltant de què s’amaga darrere la pacífica vida de les persones que viuen refugiades als búnquers. I el to d’intriga i tensió que aporta contrasta de meravella amb el del western de la superfície, terreny on Jonathan Nolan i Lisa Joy s’hi senten molt còmodes després de treballar a Westworld.
I a aquesta mescla de misteri i western, li hem d’afegir grans dosis d’humor negre, que, quan funcionen, creen seqüències memorables, però quan no, generen problemes tonals que deixen la sèrie a mig camí entre prendre’s o no seriosament a si mateixa. De tota manera, s’agraeix que es prenguin aquests riscos i no limitar-se al dramatisme, arriscant (i encertant) també en el gore i la sang que no té por d’ensenyar.
En definitiva, Fallout trenca amb la maledicció dels videojocs, perquè juga i es diverteix amb el món en què es basa a través d’una història i personatges molt ben construïts. No arriba, però, al nivell d’excel·lència de The Last of Us, ni tampoc aconseguirà generar el mateix volum de conversa per un clar error d’estratègia d’Amazon Prime: estrenar-la de cop tota sencera. Si l’haguessin emès de forma setmanal, com fa HBO Max, se n’hauria parlat cada setmana i estaríeu sentit a més gent dir que es tracta d’una de les millors sèries de l’any.
Veredicte
Agradarà: als fans dels videojocs i dels mons postapocalíptics.
No agradarà: a qui no gaudeixi de veure violència a la pantalla.
Enganxòmetre: 8,5
Nota: 8,5
