La sèrie que està causant furor arreu del món és la darrera sorpresa de la cadena HBO, que va assolir l’èxit amb la popular sèrie Game of Thrones i, ara, amb l’aparició de Westworld prorroga la seva fama i vaticina ser la clara successora de l’adaptació dels llibres d’en George R. R. Martin. Cal esmentar que la nova ficció no és una idea nova, ja que és idea basada en la pel·lícula homònima que Michael Crichton va dirigir i escriure al 1973.
La història de ciència ficció se situa al futur, en un parc d’atraccions d’alta tecnologia anomenat Delos, en el qual els seus visitants poden interactuar amb robots humanoides en diversos emplaçaments que poden escollir: l’Oest, l’Edat Mitjana o l’Antiga Roma (aquesta primera temporada de la sèrie se centra només en l’Oest). Els autòmats són tant perfectes que pràcticament no es poden distingir dels humans i estan programats per satisfer qualsevol petició dels humans, fins i tot les sexuals. Els androides estan programats perquè no puguin atacar els humans, això crea en els humans la llibertat d’assassinar-los sense mirament, ja que l’endemà estaran reparats i tot tornarà a estar com abans. Fins que un dia tot comença a canviar al parc d’atraccions i comença una lluita d’ètica i moralitat.
Aquesta primera temporada ha estat brillant, una obra mestra que et deixa sense paraules i a moments sense respiració, ja que ha anat desgranant un trencaclosques a cada episodi i de manera totalment desendreçada a nivell cronològic, fins que al darrer episodi va muntant les peces i fa veure a l’espectador que ha estat ficat en el joc des del primer minut i ha tingut davant la gran majoria de misteris sense saber a on anirien a parar.
Es creen moltes sèries que enlluernen al públic, aquest mateix any n’hem pogut gaudir d’una altra, Stranger Things, pertanyent a Netflix, però quines han estat les claus per la sonada (i ràpida) repercussió de Westworld?
Sexe i violència
Són constants i en gran quantitat les imatges que fan referència al sexe, ja que un dels llocs que més apareix és el prostíbul del poble i la seva propietària és una de les protagonistes claus del desenvolupament. Violència, amb brutals agressius i assassinats, ja que la llibertat d’expressió i les opcions que dóna el joc al qual van els visitants són clau, un lloc on es pot fer tot el que a la “vida real” és impossible, on ningú jutja els fets perquè formen part de l’aventura per la qual paguen infestes quantitats de diners.
Estètica única i món fantàstic
Mai abans s’havia vist una estètica tant acurada dintre del mateix estil, amb una precisió pels detalls freds a les zones futuristes i més càlides al vell Far West. Creant uns canvis d’escenari espectaculars, que denoten els diferents punts de vista dels seus personatges. A més, el guió està atapeït de referències a llibres com Alice in Woderland, pel qual rep inspiració la noia protagonista, però sobretot d’altres films com Blade Runner, 2001: A Space Odyssey o Frankenstein. Així com esmentar obres d’art del mateix Miguel Ángel.
Crea el conflicte universal que s’ha tractat en moltes ocasions sobre la rebel·lió de les màquines al segle XXI, on hi ha un avanç tecnològic tan elevat que fins i tot acaba superant a l’humà a causa de la controvèrsia sobre la moralitat i l’ètica dels robots. Són conscients els robots i prenen decisions pròpies o les ves idees i pensaments estan completament programats i estudiats prèviament? O fins i tot el fet d’assassinar-los i cada nit eliminar de la seva ment els fets com si res hagués passat i posar-los a punt per l’endemà repetir la mateixa acció sense cap mena de repercussió, fins a quin punt és correcte? Si són capaços d’entendre el què passa al seu voltant, de sentir el dolor, potser tot va més enllà del que s’esperava i ara és massa tard per pal·liar els efectes.
Simbiosi entre ciència ficció i western
Una combinació espectacular, una premissa ideal per captar l’atenció de qualsevol fan del gènere en qüestió, ja que aporta els ingredients claus. La trama canvia de paisatge constantment, alternant escenes a la superfície i al subsòl on es troben les instal·lacions futuristes.
Però no tots són meravelles, ja que és una sèrie complicada, el més normal serà que l’espectador no entengui res, ja que tota la trama es va coent a foc lent, amb petites pinzellades sobre com evoluciona i cap a on pot anar, però amb girs de guió, trencaclosques on les peces estan escampades en qualsevol indret o època, i amb la qual s’ha de tenir paciència ja que té uns diàlegs molt profunds, filosòfics, que caldria veure per segona vegada i entendre coses que s’esmenten i donen detalls per la conclusió i resolució finals. Clar que, si es parteix de la base que darrera d’aquesta producció hi ha Jonathan Nolan, germà del famós cineasta precisament per la seva capacitat de provocar el caos al cap de la gent gràcies als seus complicats i enginyosos guions que fan que un odiï o estimi el director a parts iguals. A més, actors de la fila d’Anthony Hopkins, Ed Harris, Ben Barnes, Evan Rachel Wood, Luke Hemsworth o Rodrigo Santoro també aportaran tot el necessari per la brillant posada en escena d’aquest parc d’atraccions.
Sort que ha estat una brillant idea d’èxit ja que només el pilot (primer episodi) va costar 25 milions esdevenint el més car de la història i, en total, aquesta primera temporada ha assolit els 111 milions d’euros. Però també el primer capítol és el més vist, superant les xifres de True Detective i la temporada en global portava més de 12 milions d’espectadors amb poc més de dos mes que fa a la petita pantalla. Era d’esperar que l’anunci de la segona temporada arribés aviat, i el mateix J. J. Abrams, productor executiu de la sèrie, ha anunciat pel 2018 una segona temporada enfocada des de el punt de vista dels visitants, fet que queda una mica de banda a la primera on el pes pesat i protagonista va a càrrec dels robots.
Veredicte:
El millor: Té una estructura calculada al mil·límetre, tota peça encaixa com un trencaclosques amb centenars de peces.
El pitjor: Els seus diàlegs són profunds, filosòfics, i se’ls pot catalogar com a tediosos.
Enganxómetre: 7
Nota: 8
