Al primer llargmetratge de Sergi Portabella els dubtes existencials del jove Jean François, un adolescent barceloní victíma de bullying, són esperonats per la lectura del llibre El mite de Sísif d’Albert Camús. Aquest és el punt de partida del que esdevindrà una road movie amb tocs de comèdia i drama. Jean emprén un viatge per trobar-se amb Camús, peró el que descobreix és el pròpi sentit que ell dona a la vida i la manera com l’enten. En aquest periple estarà acompanyat de la Lluna, una noia que té un altre objetiu en aquest viatge.
El film explota el filó de l’angoixa adolescent a la vegada de manera molt tendre, seria i elegant. Des de la presentació de la sol·litud dels persontages fins a les situacions més còmiques. D’aquesta manera Portabella converteix el que podria haver estat una pel·lícula frívola sobre el món adolescent en un retrat de la pèrdua de la innocència i del que significa fer-se gran: acceptar els desenganys. Els protagonistes principals interpretats per Max Megías i Claudia Vega són el pilar principal d’un film que serveix més aviat com a exemple per explicar la filosofia de l’absurd que no pas per aprofundir més en els personatges i la història. Aquest petit defecte, a la part final del film esdevenè un llast per a la resolució de l’història.
La pel·lícula funciona perqué aconsegueix a través d’una direcció molt acurada crear una història amb un to que agradarà al gran públic, ja que empatitzarà fàcilment amb els personatges i la seva manera d’enfrontar-se a tot el que crèixer comporta i alhora mantenir una certa superioritat a productes semblants que arriben a les nostres pantalles massa sovint.
Veredicte
El millor: Les interpretacions i l’ambientació.
El pitjor: La història perd interès durant els últims vint minuts abans del desenllaç.
Nota: 6
