Durant el passat Festival de Venècia es va presentar el film Loving Pablo, de Fernando León de Aranoa i protagonitzada per Javier Bardem i Penélope Cruz. La seva prémier mundial no va aconseguir gaires bones crítiques però si sou d’aquells que no es deixen influenciar pel que diuen els altres, en pocs dies arribarà a les nostres pantalles i podreu jutjar per vosaltres mateixos. El film se centra en el narcotraficant Pablo Escobar i, per mirar de diferenciar-se dels altres projectes que també parlen sobre aquest personatge, ho fa des de la perspectiva de Virgina Vallejo, una periodista que va mantenir una aventura amb ell.
Malauradament, tot i intentar aportar un nou punt de vista, el film no aconsegueix el seu objectiu. Loving Pablo és una pel·lícula que tot i comptar amb una història i uns protagonistes potents es queda a mig camí i deixa força indiferent l’espectador. A priori, el tàndem Bardem-Penélope crida l’atenció sobretot per la seva relació fora de la gran pantalla però es queda simplement en això, en una anècdota.
Javier Bardem no convenç en el paper d’un dels líders del narcotràfic més famosos del món, serà perquè a molts ens ve al cap la imatge de l’actor Wagner Moure (Narcos) o perquè en un intent de fer més internacional el film, els diàlegs són en anglès i no en la llengua materna del personatge. Tot i que l’Acadèmia del Cinema Espanyol va nominar a ambdós actors en els últims Goya en la categoria de millor actor i actriu, jo diria que les seves interpretacions no estan a l’altura.
Sí que s’ha de destacar la feina de documentació que es deu haver dut a terme per realitzar el film, ja que, fa un repàs extens dels moments més significatius de la vida d’Escobar. Tot i així, aquesta voluntat de presentar un període de temps tan llarg també es gira en contra, ja que, la pel·lícula vol comprendre massa en poc temps.
Tal com deia, una de les grans pegues del film és que es va decidir optar per l’anglès com a idioma principal, en lloc de fer que els personatges parlessin la seva llengua. En algunes ocasions sí que diuen alguna expressió en colombià però això encara ho fa més estrany perquè et planteges per què no el parlen tota l’estona. Un altre aspecte negatiu a destacar és que si la intenció era conèixer a Pablo Escobar des del punt de vista d’una de les seves amants, ella hauria de tenir més protagonisme. El fet d’utilitzar la seva veu en off per conduir la història no implica que realment veiem el personatge amb els seus ulls.
VEREDICTE
El millor: el film fa un repàs complet pels moments més destacats a la vida del narcotraficant.
El pitjor: es tracta d’un altre projecte sobre Pablo Escobar que no aporta res de nou.
Nota: 5,5
https://youtu.be/TEgl_I6hpMU
