Les experiències dels escapes rooms s’estan tornant cada vegada mes sòrdides. I el cinema no hi està ajudant. Els escapes rooms, sales on només l’enginy i la feina en equip et permetrà sortir d’una habitació on t’han tancat prèviament, no només s’ha convertit en un dels gran productes d’oci dels últims anys, sinó que sembla que el cinema també hi ha trobat un bon filó per produir pel·lícules de terror.
El que va començar com un joc detectivesc, sembla que ha derivat cap a jocs més perversos i malaltissos i ara els jugadors ja no busquen tant el fet de resoldre trencaclosques, sinó l’adrenalina del terror. Així ens ho explicava Xavier Mogrovejo en el seu article “Els escape rooms de terror: part del cinema de gènere” i així en van començar a sortir els primers productes cinematogràfics amb films com Escape from Marwin (2017).
Ara doncs, ens arriben dues propostes més ambientades en aquests populars jocs. Si Escape from Marwin se’ns presentava com un slasher clàssic, aquestes dues novetats, se’ns presenten més com un joc d’enigmes en format de thriller psicològic.
No escape room (2018)
La primera que ens ha d’arribar és No escape room (2018), ja estrenada als EUA, però encara sense data d’estrena a Espanya. En aquest cas, la història ens presenta un pare i una filla que intentaran sortir del joc. Però les coses no seran tant fàcils com marcaven les instruccions ja que de seguida començaran a ser conscients que alguna cosa no acaba d’anar bé. El que havia de ser una experiència divertida es transformarà en una experiència paranormal i els dos protagonistes hauran de competir, no només a contrarellotge, sinó també contra un esperit.
Escape room (2019)
La segona pel·lícula ja té data d’estrena al nostra país, concretament el 15 de març del 2019. En aquest cas parlem d’un thriller psicològic amb tocs de terror gòtic i més clàssic. 6 desconeguts es troben atrapats en una habitació mortal on hauran de fer ús del seu enginy per poder escapar-se de la seva gàbia. Una de les protagonistes, i una de les cares més conegudes, és la de Deborah Ann Woll, qui interpreta Karen Page al Daredevil de Netflix.
És evident que l’estructura d’aquests films no és nou. Els aficionats al gènere de terror psicològic els sonaran títols com Saw (2004-2008) o Cube (1997). Fins i tot l’espanyola La habitación de fermat (2007) ja jugava amb una premissa gairebé calcada. Però és que si encara ens remuntem més en el passat, trobarem referents en Agatha Christie i els seu famós And then there were none (1939), coneguda en català com I aleshores no en quedà cap, o encara més popularment, Deu negrets. Obra detectivesca adaptada al cinema multitud de vegades.
Així doncs, no estem davant de cap forma narrativa ni idea nova, però sempre podem esperar alguna fórmula innovadora que ens aporti la modernitat dels escape rooms.
