Recentment ha tingut lloc la 8a edició de l’Americana Film Fest per la qual han passat produccions independents nord-americanes amb un gran potencial. Una de les més esperades, i que ja es pot trobar a les plataformes en línia de Movistar+ i Filmin ha estat la comèdia romàntica amb tocs de ciència ficció i gènere fantàstic, Palm Springs.
La pel·lícula dirigida per Max Barbakow i interpretada per Andy Samberg (sèrie Brooklyn 99) i Cristin Milioti (sèrie How I Met Your Mother) ha guanyat diversos premis i ha estat nominada a festivals per allà on ha passat, fins i tot va rebre dues nominacions als Globus d’Or per a millor pel·lícula –musical o comèdia i a millor actor– musical o comèdia. I és que realment sap reinventar un recurs narratiu força explotat com és el dels viatges en el temps en què els protagonistes es veuen condemnats a repetir una i altra vegada el mateix dia, tal com va plasmar amb èxit Harold Ramis a Groundhog Day (Atrapado en el tiempo, 1993) amb Bill Murray al capdavant. Una fórmula que parteix d’una premissa divertida i curiosa, però que tendeix a ser limitada i acaba per ser avorrida de tant reiterar-se. Però aquest no és el cas de Palm Springs, ja que obre tot un ventall de possibilitats que aporten dinamisme, humor negre, acció i un cúmul de situacions boges de la mà dels seus dos protagonistes.
La trama dona el tret de sortida quan en Nyles (Adam Samberg) i la seva parella, amb qui no acaben de tenir una bona relació, són convidats a un casament a Palm Springs. Les coses comencen a desbocar-se i la situació el conduirà a repetir el mateix dia una vegada rere l’altra. Però, dins aquest bucle temporal s’hi veurà implicada de rebot una de les dames d’honor (Cristin Milioti) que aportarà un altre mirada a la monòtona rutina.
El conjunt de situacions sense sentit que hi tenen lloc juguen un paper a favor per no caure en la redundància. Però no tot és comèdia, ja que la cinta convida a la reflexió sobre la soledat, la resignació, la maduresa, la rebel·lió i el fet d’haver de fer front a situacions que a priori s’eviten. La pel·lícula funciona perquè va intercalant flashbacks sobre les raons per les quals han tingut lloc els fets i això fa que la història no decaigui en cap moment i aguanta molt bé el ritme. Ara bé, un dels personatges, interpretat per l’actor J.K. Simmons, aporta una subtrama amb moltes possibilitats que acaba sent molt mal aprofitada.
En definitiva, es tracta d’un film divertit, entretingut, però per sobre de tot això cal destacar que és extremadament original i transmetrà a tothom un bon rotllo que poques vegades assoleix el cinema convencional.
Veredicte
El millor: Les actuacions dels dos protagonistes són brillants, desprenen química i bon rotllo per tots els porus i fa que l’espectador vulgui formar part de les seves aventures.
El pitjor: Malgrat està molt ben gestionada la narrativa del bucle temporal, pot arribar a no ser suficient per mantenir l’adrenalina inicial.
Nota: 8
