L’estiu és aquell període en què et permets veure certes pel·lícules que, probablement, no veuries en cap altra època de l’any (o tal vegada per pair els menjars de Nadal). Acostumen a ser aquells títols que saps que són dolents a matar, i que quan van ser anunciats hi tenies certes esperances. Una d’aquestes pel·lícules, per a mi, és Baywatch, los vigilantes de la playa (o de la bahía, a Llatinoamèrica).
I com resa el títol d’aquest article, la pel·lícula és dolenta a matar. Els acudits són fàcils i barroers, el duet Jonshon i Effron està terriblement sobreactuat, les noies fan de fluixa comparsa, tan sols Daddario té algun moment brillant. La dolenta, Pryanka Chopra, costa de creure-te-la en qualsevol moment de la pel·lícula… en fi, un drama per tots els que havíem estat fans de la sèrie de Mitch Buchannan, CJ Parker, Cody, Matt, les germanes Holden… Però vaig decidir no prémer l’stop i arribar fins al final.
He de confessar que a mesura que avançava la pel·lícula, tot i trobar-la dolenta, li vaig començar a trobar certa gràcia. De tan infumable que era la trama i les interpretacions n’acabava sortint una peli que, fins i tot resultava refrescant. Els moments del noi poca traça, els tirs de càmera i perquè no dir-ho, els “cameos” de David Hasselhoff i Pamela Anderson, van acabar fent que un drama de pel·lícula m’acabés fent passar de pressa una nit d’insomni d’aquest calorós juliol que vàrem viure.
En diverses entrevistes, Dwayne Jonshon s’ha fet responsable del desastre en què s’acaba convertint la pel·lícula, però malgrat tot, no es tanca la porta a veure una segona pel·lícula per les platges de Malibú. Jo, tinc clar que la veuré tan aviat com m’aparegui una nit de mil fantasmes que no em deixin dormir, perquè us asseguro que els espanta tots!
I vosaltres? Quina és la vostra peli infumable que heu vist fa poc i us ha acabat enganxant?
