today-is-a-good-day

Es pot canviar el sistema de Hollywood?

- Advertisement -

És més que evident que la pandèmia ha fet canviar el modus operandi de molts sistemes, tan empresarial com no. Els cinemes s’han hagut d’adaptar i l’empresa cinematogràfica també. Potser la pandèmia ha arribat en un dels millors moments, en què les plataformes en línia estan més que consolidades i ens han permès poder seguir gaudint del cinema des de casa. Ara bé, ara que sembla que comencem a dominar la bèstia i les sales de cinema tornen a tenir un ple rendiment sembla que la competència entre els cinemes i les plataformes s’ha revifat més que mai.

Recentment hem estat testimonis de l’anomenada estrena simultània i de les conseqüències que comporta estrenar un film a sales i a plataformes alhora. Scarlett Johansson, famosa per molts dels seus papers, però sobretot el de la Vídua Negra a les pel·lícules de Marvel, ha demandat Disney per incompliment de contracte en estrenar el film d’aquesta heroïna en ambdós llocs alhora. Els subscriptors de la plataforma Disney+ també podien gaudir de la pel·lícula (assumint un cost extra) mentre també es passava als cinemes. La companyia havia promès a l’actriu una estrena exclusiva a sales i que es negociarien els seus ingressos en cas d’acabar optant per una altra via. Ara bé, Disney està al·legant un èxit a plataformes i, per tant, la possibilitat d’aconseguir ingressos addicionals. Ara bé, aquest èxit a plataformes ha estat en detriment de l’èxit a sales i les agents de l’actriu calculen que ha deixat de guanyar uns 50 milions de dòlars.

- Advertisement -

Black Widow

- Advertisement -

Això s’explica perquè els actors i actrius acostumen a cobrar extres per trams de beneficis a la taquilla. Warner Bros, sovint, ha estat més previsora i ja ha compensat econòmicament actors com Will Smith i Gal Gadot per estrenes simultànies. D’aquesta manera, potser, s’ha estalviat problemes futurs. Ara bé, si bé el cas de Johansson ha tingut molt de ressò, és possible que no sigui l’última d’enviar a litigi la companyia. Emma Stone diu que s’ho està pensant, ja que Disney va fer el mateix amb Cruella. El mateix que els ha passat a Emily Blunt i Dwayne Johnson per l’estrena de Jungle Cruise. De moment la nova pel·lícula de Marvel, Shang Chi, ja no estarà disponible a Disney + i només s’estrenarà als cinemes.

És possible que el sistema de Hollywood hagi arribat a un escac i mat i hagi de canviar d’estratègia? Potser la solució implica compensar els intèrprets en funció dels beneficis a plataformes, a més dels de taquilla, o potser és tot molt més difícil. És cert que el cinema ha canviat molt durant els últims anys i la crisi sanitària possiblement només ha fet visible la necessitat de canvi. Ara bé, Scarlett Johansson no és la primera persona que ha sacsejat l’statu quo de Hollywood.

A principis dels anys 40, Hollywood era una gran màquina infal·lible controlada per grans estudis dirigits per magnats. Els intèrprets tenien un contracte d’un màxim de set anys, cosa que permetia la llei. A més, el contracte els obligava a fer certes coses que potser avui dia es veurien amb mals ulls: el públic els havia d’identificar amb la personalitat del seu personatge fins i tot fora de càmera, havien de vestir, parlar i comportar-se igual que ho feien a la ficció que s’estava promocionant. Tampoc podien escollir els papers que havien d’interpretar. Si estaven dins el període contractual, els tocava fer allò que els manaven. Per això sovint veiem els mateixos actors fent gairebé sempre el mateix estil de personatges. Bette Davis, la femme fatale per excel·lència del moment, va intentar demandar la seva productora per abusos de contracte i va perdre.

Gone with the wind

Va ser molt més mediàtic i sonat el cas d’Olivia de Havilland. La famosa actriu Allò que el vent s’endugué (1939) o Les aventures de Robin Hood (1938) entre moltes d’altres. Les notícies la van recordar el dia de la seva mort el 2020 amb notícies típiques de premsa groga, com ara la rivalitat amb la seva germana. Però l’actriu va canviar el paradigma de Hollywood amb el que més tard es va anomenar la llei Havilland. Ella sola es va enfrontar a la gran màquina i va guanyar. Des del 1935, l’actriu tenia contracte amb la Warner Bros, moment en què va protagonitzar moltes pel·lícules d’aventures amb Errol Flynn, sempre com l’interès amorós del protagonista. El 1939, l’actriu se’n va cansar i va demanar permís per fer un canvi de registre. Va ser llavors quan va participar a Allò que el vent s’endugué, un personatge que no només s’allunyava del que fins llavors havia estat la seva carrera i el seu prototip de personatge sinó que també li va valdre una nominació a l’Oscar. Però només va ser una pausa, perquè la seva carrera va seguir amb tot de personatges en què sempre estaven subjugats a un home.

Convençuda de la necessitat de canvi i incentivada per la rivalitat amb la seva germana, qui acabava de guanyar l’Oscar per Sospita l’actriu va esperar pacientment fins al 1942, moment d’expiració del seu contracte. Ara bé, poc abans de la finalització de contracte, Warner Bros la va suspendre durant sis mesos per evitar que qualsevol altra companyia la pogués contractar i així, passada aquesta suspensió poguessin seguir comptant amb l’actriu. Va ser llavors quan de Havilland va posar una demanda contra la companyia de cinema i va titllar la feina dels intèrprets com a semiescalivud. Tres anys de lluita i de no percebre cap ingrés perquè ningú la podia contractar, l’actriu va guanyar.

Llei de Havilland

L’any 1946, l’actriu va poder tornar a començar a treballar, i de quina manera, perquè va guanyar l’Oscar per La vida íntima de Julia Norris. La llei Havilland va permetre que els actors i actrius es poguessin desvincular de contractes eterns que els encasellaven en un sol paper. Va ser també el moment en què va aparèixer la figura de l’agent.

- Advertisement -

No sé si el cop de puny a la taula de Scarlett Johansson servirà per tornar a sacsejar el sistema a Hollywood, però el que és segur és que s’ha d’intentar.

- Advertisement -
Irene Solanich
Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents