“L’única cosa que no pot deixar de fer TV3 és ficció pròpia”

- Advertisement -

Vicent Sanchis és des des del març de 2017 el director de la televisió pública catalana. Al llarg d’aquests més de tres anys, ha hagut de capitanejar aquest difícil vaixell en un moments d’alta tensió política (inclòs l’1 d’octubre i aplicació de l’article 155) i en un panorama de canvi constant en el món de l’audiovisual i el consum domèstic de ficció. Ara mateix li toca lluitar amb una nova crisi, del Coronavirus, que s’ha traduït en una considerable davallada d’ingressos. Amb tot, però, TV3 fa 35 mesos consecutius que és líder d’audiència a Catalunya. Un rècord sense precedents.

Comencem per l’actualitat. Com definiria l’estat de salut de la televisió pública catalana?

- Advertisement -

Bastant afectada pel virus. Com totes les empreses del país, vaja. Hi ha hagut una caiguda molt molt accentuada de publicitat sobretot de març a maig. Ara, però, la caiguda es manté i això vol dir un impacte bastant bèstia.

- Advertisement -

De quins números parlem?

Si cada any tenim uns 50 milions de publicitat la caiguda és d’uns 15 milions. Això té molts efectes, és clar.

Com ho notarà la plantilla i l’espectador?

El treballador no notarà res. Té garantit el sou i no han de tenir cap inquietud treballant en una empresa pública. Respecte l’espectador una de les primeres conseqüències ha estat l’aturada de la sèrie diària Com si fos ahir.

https://elcinefil.cat/2020/07/07/com-si-fos-ahir-tornara-al-novembre/

Segons van publicar vostès mateixos tornarà al novembre…

Estem intentant que sigui abans. Això vol dir que si notem que aquest estiu que hi ha un repunt de publicitat positiu o bé el Govern disposa d’una aportació addicional podrem recuperar tant la telenovel·la com el Polònia potser a l’octubre. Aquest és un programa bandera d’aquesta casa i si es convoquen eleccions de cara l’octubre el Polònia hi ha de ser. Malgrat tot hi ha coses que no es recuperaran com per exemple inversions en avenços tecnològics sobretot.

TV3 continua podent ser el motor de l’audiovisual a Catalunya?

- Advertisement -

Ja fa uns anys que som un motor relatiu… Un motoret. Fa uns anys teníem 150 milions en ingressos publicitaris i ara en tenim 50. Fa uns anys teníem 300 milions d’aportació pressupostària de la Generalitat i ara en tenim 246.

“Pots ser el motor de l’audiovisual quan tens benzina. Si no en tens, no pots ser-ho. Fem el que podem”

Paradoxalment, abans de la Covid-19, Cultura va aprova una aportació extraordinària de 6 milions que s’han destinat a selecció de coproduccions, compra de drets de ficcions alienes i altres espais. Això representa un total de 34 programes nous. Segons quines televisions espanyoles fan 3 capítols d’un gran programa amb això. Nosaltres fem 34 programes.

La dona del segle TV3

Quina austeritat!

A veure, la reflexió profunda que ha de fer el Govern és sobre el model. Jo ho he dit mil vegades. Tenim un model de l’any 1983. Ja no es correspon ni amb el present ni molt menys amb el futur. Algú ha de començar a pensar quin model televisiu vol per evitar que això que passa ara s’accentuï fins un punt que sigui irreversible.

A l’era de les plataformes quin pensa vostè que ha de ser aquest model?

El món canvia brutalment però el consum de la TV convencional encara és molt fort. Sinó mira què ha passat durant el confinament. La TDT encara aguanta. La pregunta és a quines franges d’edat?

La pregunta clau. La meva cosina farà 18 anys i el seu referent és Netflix i Instagram.

Evidentment aquest consum que deia és principalment gent de més de 50 anys. A internet, el consum de productes de Televisió de Catalunya és també molt fort. Hi ha casos com Bricoheroes, el mateix Polònia o Les de l’hoquei que han tingut molt més impacte digitalment que a la TDT.

“Ens hem de preguntar si som una televisió convencional o una fàbrica de productes en el format que siga”

Una mica de cada?

Hem de ser les dues coses.

O sigui, cada cop veurem més productes fora de la graella de la TDT.

I tant. Si no estem morts. Però també dic una altre cosa. Drama, fa uns mesos, era un producte penjat a Playz, una plataforma de TVE. Algú havia parlat de Drama?

https://elcinefil.cat/2020/06/28/drama-quan-avortar-deixa-de-ser-tabu/

Nosaltres en vam fer una crítica…

A part de vosaltres?

Suposo que poca gent.

El que passa és que es posa en un canal convencional i ha tingut una audiència molt bona. Quan la poses a la TV és quan hi ha hagut l’esclafit. En resum, o comencem a canviar o ens acabem en dos anys… O tres. O deu…Però això s’acaba. La gent que s’estima TV3 enlloc d’alimentar discussions, que poden ser meravelloses, sobre l’ús de la llengua el que haurien de pensar si TV3 estarà en condicions de repetir un èxit i una polèmica com la de Drama.

Si volen repetir polèmica posin una sèrie tota en castellà.

Si ens mira algú. Potser en cinc anys ja no mirem la TV convencional.

Tornant al model de futur. Fa uns anys existia el Canal 3XL. No seria recomanable un espai pensat per a joves com el propi Playz que mencionàvem abans? 

Ara mateix estem en això. Tenim una proposta per unir altre cop esport i cultura fent un híbrid de Canal 33 i Esports 3 i crear un canal infantil i juvenil.

O sigui un Super 3 per quan els nens creixin?

El Super 3 seria també un Super 3 Z. Amb espais en obert i una rèplica a internet. La idea és tirar endavant aquest canvi aquest mateix 2020 però donada la situació potser ho deixem per l’any que ve. A veure, ho farem si encara hi som…

Ho diu perquè hi haurà eleccions aviat?

Eleccions i que s’han engegat els mecanismes per convocar els concursos de direcció. Ara parlo de mi. Potser jo ja no veig. Faré tot el que puga perquè el o la que vinga darrere ho puguin fer. Com a mínim que s’ho trobin ja pensat.

Canviem de tema. TV3 s’està castellanitzant?

Jo tinc la percepció que la societat catalana no és que s’estigui castellanitzant… És que el castellà no deixa de ser hegemònic. Això encara que no ho vulguem, té un reflex en tots els usos i costums. Algun sabut deia l’altre dia que la televisió no ha de reflectir la realitat. Doncs, miri, punt número u: la televisió, precisament, ha de reflectir la realitat. I punt número 2: resulta que quan es fa una sèrie de ficció la realitat és la que fa el guionista o la directora.

“El que no pot ser és que nosaltres diguem a guionistes i directors com ha de veure la realitat. Cadascú té el seu criteri”

També és un criteri adquirir aquesta producció i posar-la a TV3 en prime time, però.

No l’hem adquirit. L’hem intercanviat. Que no tenim ni un duro… Igual que hem intercanviat també Pep, La forastera, Mai neva a ciutat o la nova sèrie de TVE El paradís de les senyores. El drama real és no poder fer ficció pròpia. Però amb aquest sis milions que comentàvem i uns nous pactes que estem intentant lligar amb l’ICEC en podrem fer més. Perquè l’única cosa que no pot deixar de fer TV3 és ficció pròpia.

L’objectiu, doncs, és produir una sèrie al trimestre més la sèrie diària com a mínim?

Tres cada any i també pel·lícules. Cal tenir en compte que l’any passat vaig dir que costa més un programa de Supervivientes que tota la programació d’estiu de TV3. Doncs enguany la programació d’estiu costat la meitat respecte el 2019. El que cal és fer aquesta reflexió sobre el model que dèiem.

Aquesta reflexió ja no li tocarà a vostè…

La reflexió sí.

Capitanejar-la no?

No crec. Suposo que de cara el 2021 ja hi haurà concursos per canviar la direcció i ara mateix no tinc gens de ganes de presentar-m’hi.

Hem parlat molt de diners. Pot TV3 generar-ne més fora dels públics?

No hi ha gaire més vies. A més la publicitat anirà baixant. No només nosaltres, eh. Tota la TDT. A internet, en canvi les xifres són escasses. Quines vies extres hi ha? Venda de productes. Ja ho intentem però ara mateix estem tots produint tan poc que el que funciona són els intercanvis.

Tenen sobre la taula una fusió total amb Catalunya Ràdio?

Ja s’està fent. Hi ha serveis conjunts com màrqueting i publicitat o recursos humans. Hem intentat també la confluència en matèria d’esports i no ha anat gaire bé. No és tan fàcil com sembla… No crec que aquesta sigui la gran solució.

TV3 adoctrina?

La BBC adoctrina?

Segur que algú, allà dalt, opina que sí…

Jo no sé si la televisió adoctrina. El que sí tinc clar és que la televisió transmet valors. Si no ho fes no s’entendria que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (el CAC) estiguera tan pendent de nosaltres per si fem segons quina publicitat, de si fem horari infantil… No sé si avui en dia les televisions adoctrinen. No conec la televisió russa.

Potser la televisió russa…

No ho sé. Com que sí transmet valors el que fa  TV3 es transmetre una visió del món interpretada des de Catalunya i que no necessita intermediaris. No ha d’anar a Madrid buscant sent un complement regional. Això no és TV3. És una televisió nacional. Com la BBC. Com France TV. Això què vol dir? Que transmet una manera d’interpretar el món. El problema és que hi ha una gent que Catalunya sigui una nació, que tingui una televisió nacional i que com tenen totes les nacions (amb estat propi o sense) te dret a interpretar el món des de la seua perspectiva. Aquest és el problema. Llavors diuen: “vostè adoctrina”. No perdoni. Adoctrinar no sé qui adoctrina però el que està clar és que el model de televisió que vostè voldria, que segurament seria regional i subaltern no és el que tenim aquí. Ni per funcionament ni per llei.

Com és la relació amb À punt i IB3? Algun dia hi haurà reciprocitat total d’emissions? 

Són coses diferents. Tot allò que depèn de nosaltres i té a veure amb programació, millor que mai. I amb Televisió Espanyola també. Tot el que a veure amb la reciprocitat és un tema de Govern i de Parlament. Fins que el Govern Valencià i les Corts Valencianes no definixquen un marc en el qual la reciprocitat siga possible, per molt que vulguem À punt i nosaltres, no pot ser. Amb IB3, per sort, és diferent.

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents