Alejo Cuervo és l’editor en llengua castellana de la famosa saga de Joc de Trons i director de Gigamesh (llibreria i editorial). El gènere fantàstic i de ciència ficció va despertar curiositat en ell des de ben petit. Els anys treballant en revistes, fanzines i a la editorial Martínez Roca, el van fer conèixer molta gent del sector i es va adonar que el gènere tenia moltes mancances a Espanya i va decidir muntar una llibreria especialitzada. Al principi compartia local amb la seva mare que venia ceràmica. Posteriorment, va crear la editorial amb el mateix nom: Gigamesh, aprofitant que les editorials deixaven de banda la novel·la de gènere i aviat va arribar George R.R. Martin i l’èxit que el precedeix.
Què esperes de la nova temporada de Joc de Trons?
El que més em pica la curiositat és si sortiré o no i si se’m reconeixerà, ja que vaig anar a fer d’extra a Girona i a Peníscola. Allà interpreto un botiguer d’una tenda de terrissa, fent conya amb els orígens de la llibreria Gigamesh, on ma mare també tenia i venia de ceràmica.
Com va ser l’experiència al rodatge?
Va ser divertit i molt pesat, són moltíssimes hores. Un parell de dies van començar a les 5 cinc de la matinada i marxàvem quan es posava el sol. Et passes el dia esperant que et facin sortir, quan surts et fan repetir l’escena unes quantes vegades: amb so i sense, amb extres, croma de fons,… Hi havia molt bon ambient ja que la gent que anava a fer d’extra són fans. Xerraves amb tothom i t’ho passaves genial, però pel que paguen és una feinada. Com a experiència per un fan és molt divertida.
Haurem d’esperar molt per a veure’t?
Van rodar una escena que la càmera em passa just per davant, si la fan servir se’m reconeix. Em sembla que sortirà a finals de temporada, gairebé tot el que es va rodar per aquesta zona és pel final.
Has participat en un altre casting?
Em van trucar de la mateixa agència, com ja tenien les dades, i vaig fer d’extra a La Ciutat Esmeralda. És una adaptació d’ El Mago de Oz ambientada al Parc Güell, la part que ens va tocar. Surto amb un vestit d’època i sóc un assessor del mag d’Oz.
Creus que l’audiència baixarà ara que la sèrie s’avança als llibres?
No crec que tingui cap impacte, ja que és una sèrie que porta moltes temporades. En altres casos han hagut desgasts i en Joc de Trons cada any està millorant els resultats., L’any passat va batre tots els rècords d’audiència. Aquesta inèrcia és molt difícil de parar i aquesta temporada seran igual o superiors, cada vegada hi ha més gent que s’enganxa i el dia que la treguin per Netflix caurà l’altre meitat que falta.
Ens pot donar alguna pista sobre quan sortirà el 6è llibre?
L’esperava per aquest any i de moment està tardant, tot i que encara estem al 2016. La veritat és que no se sap res. Posaré una ratlleta més a la pissarra. Ho fem cada cop que algú pregunta pel nou llibre. (rialles)
Com vas aconseguir els drets dels llibres?
Amb molt de compte, vaig llegir el llibre i em va agradar. Em vaig decidir a publicar-lo, vaig passar l’oferta i va colar.
T’esperaves aquest èxit?
Que el llibre tindria molt èxit ho sabíem ja abans de publicar-ho. Que tingués aquest nivell d’èxit no ho pot preveure ningú, ja que mai a la història d’aquest país un llibre de gènere havia venut tant. Només hi ha dues excepcions: Harry Potter i El Senyor dels Anells. Un producte que comença dirigit a una audiència de gènere i acaba amb un públic massiu mai s’havia vist. Ha obert molt mercat de gent que abans no llegia fantasia perquè creien que era una altre cosa i ara llegeixen qualsevol cosa com Rothfuss o Pratchett.
Quines influències literàries trobes a George R.R. Martin?
El més important i que li noto molt estèticament, sobretot a Joc de Trons, i ningú ho nota és El Principe Valiente de Foster. Ha llegit molts còmics de superherois, Lovecraft, Howard,… En sí, tot el que llegíem en aquella època.
Quines novetats teniu previstes a la editorial?
Al maig sortirà un estoig amb els 5 toms òmnibus de George R.R. Martin. Com una maleta per poder vendre-la en bloc. Ha quedat preciós i hi haurà gent que es voldrà comprar l’estoig només per tindre la capsa. També surt, desprès de molts retards, l’edició il·lustrada en tapa dura de El Caballero de los Siete Reinos. I el segon volum dels contes fantàstics de Matheson. Aquest any, tenint l’Eurocon i amb totes les coses en preparació és molt possible que acabem tenint novetats pràcticament cada mes i probablement no se’ns reconegui, ja que les novetats les portem en compta gotes.
Sembla orgullós de la seva feina…
Portem molt temps a la editorial invertint en correcció i traducció, els resultats es veuen molt a poc a poc i hi ha llibres que donen molts problemes. Ara tenim un equip que treballa amb més nivell i la producció va augmentant de ritme. Els millors són molt lents, hi ha un que em té enamorat però ens tradueix dos llibres a l’any.
Com veus el gènere aquí a Catalunya?
Està en eclosió. Mai hi havia hagut la producció autòctona mínimament competitiva que tenim avui en dia. Tenim autors que estan venent fora i exportant que són prou interessants. Hi ha moltíssim activitat de gent que comença i un procés molt fèrtil de retroalimentació entre ells, la gent no progressa sola va en equip sempre. Tindríem el cas Marc Pastor, Albert Sánchez Piñol del qual s’espera l’adaptació al cinema de La Pell Freda, o Mecanoscrit del Segon Origen, el fet que un clàssic es porti a la gran pantalla és un símptoma de salut i la producció aquí no s’atura. Jaume Balagueró va començar adaptant novel·les de Ramsey Campbell que van ser les primeres al cinema.
El problema és que aquests directors acaben marxant del territori…
I van a treballar a mercats que paguen millor. Això si passa al món del cinema imaginat al món acadèmic, passa a tots els àmbits.
https://www.youtube.com/watch?v=DO7bRDKP0R0
