Aquesta 23 de març arriba Disney + la pel·lícula The Eyes of Tammy Faye dirigida per Michael Showalter (Lovebirds o The Big Sick) i protagonitzada per Jessica Chastain (Molly’s Game o The Zookeeper’s Wife) i Andrew Garfield (tick, tick,…Boom! o Silence). Estrenada als cinemes el passat febrer, es tracta d’un biopic que es troba emparentat argumentalment amb la sèrie The Righteous Gemstones (que es pot trobar a HBO Max) i que segueix les penes i glòries d’una família televangelista de fama mundial. A la cinta es condensa al llarg de dues hores, la vida dels dos telepredicadors nord-americans que van alçar un imperi.
La cinta elabora un recorregut pel fulgurant ascens i posterior descens als inferns de la parella de telepredicadors Tammy Faye i Jim Bakker a les dècades dels 70 i 80, des dels seus humils inicis fins a la creació de tot un imperi entorn de The PTL Club. La parella va posar en peu pràcticament del no-res, la xarxa de cadenes religioses més gran del món, així com un parc temàtic i van gaudir d’una popularitat immensa gràcies als seus missatges d’amor, acceptació i prosperitat. Tammy Faye va ser llegendària per les seves pestanyes i maquillatge extravagant, però també per la seva original forma de cantar i generositat a l’hora d’acollir a tota mena de persones. Tanmateix, no va passar gaire temps abans que les irregularitats financeres, les rivalitats i els escàndols derrocaren un imperi construït amb gran meticulositat.
No és fàcil parlar d’aquesta producció, ja que no és una història a priori atractiva, probablement per a molts sigui totalment desconeguda, o bé per tractar fets que es van desenvolupar als EUA o perquè va tenir llocs a les dècades dels 70 i 80 o simplement perquè el tema principal gira entorn la religió i molts hi poden estar molt despenjats. Malgrat això és una gran aposta, mereix la seva el seu visionat per les excel·lents actuacions dels seus protagonistes (Chastain i Garfield), però també pel seu ritme frenètic. Poques vegades un biopic aguanta el ritme com ho fa aquí, les escenes es van executant sense decaure i aconsegueix captivar l’atenció en tots els girs que es van produint. En molts moments fa la sensació d’estar veient un thriller i malgrat conèixer la trama o intuir el que acabarà passant, enganxa.
Part d’aquest èxit resideix, com he esmentat abans, en la meravellosa actuació dels actors, desprenen química des del primer minut i la seva evolució és una voràgine en la qual no només hi romanen ells atrapats, també l’espectador. Ara bé, no tot són flors i violes, també això té les seves conseqüències. Els protagonistes es fiquen sota la pell dels personatges d’ençà que són adolescents fins a la mitjana edat. Al seu darrere hi ha un gran treball de maquillatge i perruqueria, però probablement excessiu. Des del meu punt de vista aquests excessos em feien desviar l’atenció i fixar-se en els quilos de maquillatge que porta sobretot l’Andrew Garfield, que li atorguen un aspecte de plàstic poc reconeixible, així i tot, també creïble. També és el cas de Jessica Chastain, això no obstant, com el seu personatge ja és força cridaner, no desentona tant, a més, perquè quan canta amb la seva potent, melòdica i suau veu eclipsa la pantalla.
Per altra banda, el guió denota una falta de risc, ja que, per una banda, hi aboca tota l’ànima, però en altres resulta continguda. Sap oferir un retrat pintoresc, caricaturesc, satíric sobre un tema candent i ho fa de manera molt lineal i concreta, tanmateix en l’execució del drama no abraça l’ambició i la redueix en la innocent mirada de la Tammy Faye. I realment d’això es tracta, en fixar la mirada en una dona que era tot amor, tota puresa i energia. I dins tota la seva brillantor pinzellades d’humor nascudes a partir de la hipocresia religiosa, que era, és i continuarà sent una crua realitat molt arrelada encara arreu del món.
En definitiva, es tracta d’un film tendre, que mostra un retrat de la societat en format satíric, però que no arriba a il·luminar com podria. Ara bé moltes de les seves escenes són un potent espectacle commovedor, que provoca moments de diversió i drama a parts gairebé iguals. Un caricaturesc cocktail on regna el glamour, la purpurina, els colors i el maquillatge, però que sembla haver-se’n descuidats d’algun ingredient clau.
Veredicte
El millor: l’excel·lent actuació i l’aparença irreconeixible de Jessica Chastain, així com la química que desprèn junt amb Andrew Garfield. També destacable el to còmic i satíric que evoquen certes situacions.
El pitjor: és una pel·lícula complicada, no pel seu to, però si la seva temàtica i pot provocar cert rebuig d’entrada. És un biopic i com a tal segueix uns fets que han tingut lloc en el temps amb tot el que hi implica.
Nota: 6
