Madeleine i Nina són més que dues veïnes de replà. Són amants des de fa molts anys, dècades. Ara planegen vendre’s les cases i jubilar-se a Roma. Partir de zero i començar allà una nova vida, la definitiva. Es van conèixer quan Nina era guia turística a la capital italiana i Madeleine la va visitar amb un grup d’amigues. A partir d’aquell moment, sempre han estat juntes tot i que hi hagi molt poques fotos que ho confirmen. De fet, cap dels seus familiars coneix la història. Quina importància té? L’amor és cosa de dos. O de dues.
I fins aquí, els primers 10 minuts d’Entre nosotras són una fantàstica història d’amor de dues dones a la tardor de la seva existència. Imaginem que assistirem a la tendresa d’un amor ocult, que les protagonistes superaran tots els problemes que els plantegi la societat, la família i inclús la lluita amb la seva lesbofòbia interioritzada. Sí, tot això, també. Però el joc que ens proposa Filippo Meneghetti, el director i guionista, va molt més enllà. Com a conseqüència d’un ictus, Madeleine perd la consciència i la capacitat de parlar. Amb el seu silenci desapareix la bonica però secreta història romàntica entre elles. I Nina es converteix en una veïna insidiosa a ulls de la seva filla i de la nova cuidadora. Arrivederci Roma.
El gir argumental de Meneghetti que clausura, o silencia, la història d’amor de la qual ja no queda res més que un testimoni, Nina converteix una tendra comèdia romàntica en un thriller amb veïna potencialment perillosa. Però no hem d’oblidar que així és com ho viuen els personatges del film. El punt de vista de l’espectador és ben diferent: nosaltres sempre tindrem clar qui és qui a la història (i que ningú fa de dolent). D’aquesta manera, mentre la filla de Madeleine s’inquieta per l’actitud insistent de Nina, com a públic patim per una història que no es coneix i no es pot demostrar, per unes confusions que perjudiquen les heroïnes de film. També ens alegrem quan Nina entra a la casa d’amagat i aconsegueix estar amb Madeleine, i aquesta la reconeix i millora de salut. Però, com ella, sentim por que l’enxampin, por que les descobreixin. Però… Què és el que descobririen? Madeleine ha convertit la seva vida i relació en un secret. La lesbofòbia interioritzada li ha provocat sentiments negatius cap a la seva sexualitat i no li ha permès viure una vida plena i digna fent-se valdre davant els altres. I, ara, com a conseqüència d’una malaltia, resta atrapada dins l’armari de la seva desmemòria i ha perdut la seva veritable identitat.
Entre nosotras és una pel·lícula atípica que juga, com ja hem vist, amb dos nivells de lectura. Per un costat planteja una mena de thriller impossible en què el personatge principal és vist com el dolent o perillós de l’acció. Per l’altre, i sempre des d’una visió externa, presenciem les conseqüències d’una vida viscuda en una acomodada clandestinitat. El resultat és una història d’amor que es va construint en un format de suspens. Aquesta tensió argumental requereix la màxima complicitat de les dues actrius principals, les esplèndides Barbara Sukowa i Martine Chevalier, que han entès el joc narratiu i se n’han fet còmplices.
Veredicte
El millor: Un argument, un gir narratiu molt sorprenent.
El pitjor: Presentació curta, però eficaç, de la parella romàntica.
Nota: 8
