El nou film de director català Isaki Lacuesta arriba divendres 30 de novembre als cinemes amb un aval immillorable: el premi més prestigiós del festival de cinema més important de l’estat espanyol. La Concha de Oro del Festival de San Sebastián va recaure (per segon cop) en una pel·lícula del realitzador de La propera pell i Secuestrados. L’any 2011 Lacuesta va aconseguir per primer cop aquest reconeixement pel film Los pasos dobles.
Una història en dues etapes
L’any 2006, el cineasta Isaki Lacuesta estrenava el projecte La leyenda del tiempo, un documental amb elements de la ficció que presentava dos germans d’ètnia gitana, Israel i Cheíto, que vivien a San Fernando (Cadis). A l’estil de pel·lícules com Boyhood, el director català, presenta aquest any un nou film amb els dos joves com a protagonistes.
Entre dos aguas, juga de nou amb la realitat i la ficció per mostrar-nos què ha passat amb aquests dos personatges. El títol és un homenatge a un disc mític del cantant Paco de Lucía, però també fa referència a diferents elements del film com: dos germans amb vides oposades, la ubicació de San Fernando entre Espanya i Marroc i, el mateix format de la pel·lícula, entre la ficció i el documenta El film ens presentarà a Isra i Cheíto dotze anys després.
Amb el temps, Israel, el petit, va acabar sent traficant de drogues, mentre que Cheíto va formar-se com a militar i ha recorregut diferents països en vaixell com ara Somàlia, les illes Seychelles o Ruanda. El film comença amb un fet fictici, la sortida de la presó d’Isra i el dilema que se li planteja de tornar a traficar o mirar de trobar el seu lloc en la societat. El retrobament entre els dos germans, reobrirà velles ferides i portarà records dolorosos, com la violenta mort del seu pare quan eren nens.
Isaki Lacuesta explicava que el seu objectiu amb el film era mostrar la realitat d’aquests personatges, que tenim al costat però que no en som conscients. “És un tipus de vida que tenim al costat i que no veiem als mitjans més enllà de la crònica de successos, la part més fosca. Mai es veu com es viu en el barri de la Casería, com es recullen les cuines, com “chatarrean”, és una vida econòmicament molt complicada”, afirmava. Lacuesta també destacava les capacitat interpretatives de Israel Gómez, “serà una de les sorpreses de la pel·lícula”, sentenciava i afegia, “si en aquest país no hi hagués tan pocs papers per a gitanos tindria una gran carrera”.
En aquest film, com amb La leyenda del tiempo, la música serà un element clau. Aquesta vegada la banda sonora anirà a càrrec de Kiko Venneno i Refree. “Hi ha un procés de retroalimentació molt xulo entre cinema i música” en aquest film explicava Lacuesta.