El Cinèfil
‘Carrie’: la sèrie de Mike Flanagan explora l’assetjament digital

El terror televisiu es prepara per al seu gran llançament de la temporada. Prime Video ha desvelat les primeres imatges oficials de Carrie, la seva pròxima sèrie original creada per Amazon MGM Studios. Per primera vegada en la història, la mítica obra de Stephen King es trasllada a la pantalla petita en format de sèrie. La seva esperada estrena tindrà lloc el 7 d’octubre a la plataforma. A més també tindrà un espai en exclusiva a casa nostra a la 59a edició del Festival de Sitges, un certamen que enguany homenatjarà profundament l’univers de King dedicant-li el seu cartell oficial i projectant les pel·lícules basades en el llibre.

La producció neix com una reinvenció audaç, actual i sorprenent d’aquesta clàssica història d’iniciació. Per a aquest repte majúscul, el projecte compta amb el millor aliat possible: el visionari Mike Flanagan (The Life of Chuck, The Haunting of Hill House o Midnight Mass), qui exerceix com a guionista, showrunner i productor executiu. A més, s’encarrega de la direcció de quatre dels vuit episodis amb els quals comptarà la ficció. El mateix Stephen King també s’ha involucrat directament en la producció executiva de la sèrie, garantint la fidelitat al material d’origen en una tardor que coincideix idealment amb el 50è aniversari de l’estrena de la cèlebre adaptació cinematogràfica de Brian De Palma (1976).

Un relat sobre la crueltat en l’era digital

Al llarg de vuit inquietants capítols, la sèrie Carrie té com a objectiu expandir l’obra fonamental de la cultura popular creada per King el 1974. La trama aprofundirà en la psicologia dels seus personatges i seguirà el rastre de les petites decisions del dia a dia que acaben conduint a una nit amb un final completament devastadora. A través d’aquesta premissa, s’articula una història apassionant i profundament humana sobre la bondat enfront de la crueltat, obligant l’espectador a qüestionar-se si és sent testimoni del naixement d’una heroïna, d’un monstre o de quelcom molt més complicat.

Aquesta adaptació moderna ens presenta a la Carrie White, una inadaptada estudiant de secundària que ha passat la seva vida pràcticament reclosa a casa amb la seva mare, la Margaret, una dona que la protegeix ferotgement. Però la realitat de la Carrie canvia radicalment després de la inesperada i inoportuna mort del seu pare, fet que la força a entrar directament en l’implacable ecosistema de l’escola pública. Allà, la jove haurà de sobreviure a la crueltat de l’era de les xarxes socials i a un escàndol viral d’assetjament que sacseja tota la seva comunitat escolar, tot combinant-se amb un despertar paral·lel de misteriosos poders telequinètics lligats a la seva adolescència.

Un gran repartiment per a un nou inici

La recerca de la nova protagonista va ser un procés exhaustiu que va contemplar a més de mil actrius fins a trobar la Summer H. Howell (Normal o Time Cut). L’actriu va aportar la vulnerabilitat i potència necessàries per encarnar el llegendari personatge de la Carrie White. Al seu costat, el repartiment compta amb intèrprets de gran nivell televisiu i cares ben conegudes pel gran públic. Samantha Sloyan (Midnight Mass) assumeix el paper de la seva mare obsessiva, Margaret White. Mentre que Siena Agudong (Resident Evil) dona vida a Sue Snell i Alison Thornton (Elle) es posa a la pell de la cruel Chris Hargensen. Els personatges de Tommy Ross, Tina, Billy i Emaline estaran interpretats respectivament per Joel Oulette, Josie Totah, Arthur Conti i Thalia Dudek. Per tancar aquest potent elenc, Amber Midthunder (Prey) es convertirà en la professora Miss Desjardin i el veterà Matthew Lillard (Cross o Scream) assumirà el rol del director de l’institut, el senyor Grayle.

50 anys d’un llegat imparable

La novel·la original de Carrie, publicada el 1974, va marcar l’inici d’una carrera literària sense precedents per a Stephen King, venent més de 350 milions d’exemplars a tot el món i traduint-se a més de 35 idiomes. El mite es va consolidar de forma definitiva el 1976 amb la magistral adaptació cinematogràfica de Brian De Palma, que va obtenir dues nominacions als premis Oscar i es va convertir en un fenomen cultural inesborrable.

Comparteix

Icona de pantalla completa