Els Cinemes Girona són una de les diverses sales operatives actualment a la ciutat de Barcelona. Amb més de 25 anys de història, ofereixen una opció de cinema de qualitat amb tres sales remodelades per rebre més de 600 espectadors. El Toni Espinosa és un dels quatre socis que van atrevir-se a reobrir les portes l’any 2010 i parlem amb ell del seu projecte.
Perquè apostar per aquest cinema?
Per romanticisme. Nosaltres som set socis, dos exhibidors i la resta productors i distribuïdors i ens feia molt de mal veure que una sala que està al centre de Barcelona es tancava. Vam decidir unir esforços per salvar-la i no deixar que es morís.
Com se sobreviu a la crisi?
Jo crec que aquest tipus de sales no estan tancant, no dic que els empresaris que hi estan ficats es facin rics però les sales que tenen una certa personalitat i que estan en centres urbans com el de la ciutat de Barcelona són els que realment, tenen més possibilitats. El que tanca és el que està dins aquest grup de cinemes que no tenen personalitat, que s’assemblen a tots els altres, que lluiten per les mateixes pel·lícules per les quals lluita tothom…
Es creen dos bàndols…
Sí, és molt probable que acabin havent-hi dos tipus de cinema. El de pel·lícules comercials, que estan molt vinculades al consum i, que per tant, tenen més futur en un centre comercial i, el del centre de la ciutat que és un cinema que té més personalitat i que té una programació pròpia. Això fa que aquest cinema sigui compatible amb altres cinemes amb personalitat pròpia. No vol dir que nadin en abundància aquests cinemes però sí que tenen més possibilitats d’aconseguir un públic concret.
Què us diferencia d’altres sales de cinema?
Jo diria que hi ha tres trets, un de més comú amb aquest tipus de sala que és defensar el cinema d’autor. Per altra banda, ens agrada que el cine estigui obert a la ciutat i en sigui un reflex. És a dir, que som un cinema que intenta reflectir i estar obert a totes les inquietuds que hi ha a la ciutat i que tenen una manifestació audiovisual. I per últim, seria que estem molt oberts al talent d’aquí. Potser perquè la nostra formació és més la de productors i tenim sensibilitat pel que crea una peça audiovisual i sabem com n’és de difícil veure-la tal i com tu l’has pensat. Intentem ser receptius i mirar de trobar l’encaix a aquestes peces.
Qui i sota quin criteri escull les pel·lícules de la cartellera?
En principi qui les selecciona sóc jo. Hi ha cinemes que aposten pel cinema d’autor pur i dur i no accepten res que se surti dels seus paràmetres. En el nostra cas, ens agrada un ventall molt ampli de cinema d’autor però a la vegada estem oberts. Procurem seguir una línia de cinema d’aquí, també europeu, d’autor però sense ser talibans de determinats films. Es tracta de no tenir una mentalitat tancada i de buscar sinèrgies.
Un punt afegit a la pel·lícula
Exacte. L’altre dia vam passar un documental que estava vinculat amb una qüestió solidària de la Fundació Vicente Ferrer i que a la vegada tenia un punt de viatges i vam buscar una sinèrgia amb una agència de viatges. Ells van pagar la festa posterior i la gent que venia, venia convidada per ells i part dels diners anaven per la Fundació. Jo aquí no entro si aquest documental a nivell d’autor m’agrada més o menys.
Perquè aposteu pel cinema independent i no pels blocksbusters?
Tenir un cinema és un esforç molt gran. Tant a nivell d’energia, d’inversió, de feina, per tant, per fer el mateix que fan els altres no cal dedicar-li tot aquest esforç. A més, si nosaltres hem decidit quedar-nos amb aquest cinema i lluitar és per alimentar la diversitat i donar més visibilitat a altres tipus de cinema i, que a nosaltres ens interessa més i que creiem que al públic també li pot interessar.
Què suposa formar part d’entitats com Europa Cinemes?
És una manera d’unir-nos tots els cinemes que pensem d’una forma diferent, en quan a què és el consum de cinema. Ens ajudem els uns als altres per buscar sinèrgies i visibilitat. Avui s’estrena Star Wars i el soroll que fa és espectacular només per la pròpia pel·lícula, nosaltres fem molt menys soroll però si estem junts en podem fer molt més.
A part de la projecció de films, també oferiu altres activitats i festivals. Es tracta d’una necessitat econòmica o forma part del projecte?
Jo crec que al final són coses que van paral·leles. Nosaltres escoltem al nostre públic i veiem que en el nostre cas valoren molt que els hi donis un valor afegit, això només fa que vingui més públic. Per tant, a nosaltres des del punt de vista empresarial ens interessa amortitzar més cada sessió. Si volem ser un espai obert a la ciutat, una de les coses que ens agrada fer és vincular el públic de la ciutat amb la indústria i els autors i, una manera de fer-ho és que el cinema sigui un punt de trobada.
Realment les crispetes i les cerveses són tan importants pel cine?
Nosaltres creiem que el bar fa que el cinema tingui més caliu. Cada vegada hi ha més la tendència d’automatitzar el cinema i, que cada vegada tinguis menys contacta amb persones, ja que cada persona és un salari. Nosaltres creiem que el que mola del nostra model de cinema és que tinguis contacte amb la gent. Jo acabo de rebre un mail d’un home que l’altre dia va passar el seu curtmetratge aquí i deia, “moltes gràcies a tot l’equip hem estat molt a gust, felicitats per la tasca a la ciutat. Feu una abraçada extensiva al noi de la taquilla, noia de la barra i noia de l’entrada”. És a dir, que especifica cadascuna de les persones per les quals es va sentir ben tractat. Jo vull que el nostre públic també vull que tinguin aquesta sensació.
El factor humà
El factor humà, a mi em sembla que això és fonamental. Al final, les crispetes també formen part de tot això.
