Per Jesús Gonzàlez i Judith Vives
Des de l’encara força desconeguda filmografia lituana ens arriba un film ple de tendresa i poesia que captiva per la seva història d’amistat i amor entre dues noies. Dirigit per la cineasta Alanté Kavaïté, El verano de Sangaile s’ha estrenat en sales comercials després del seu pas pel festival Fire i amb les credencials d’haver guanyat el premi a la millor direcció del Festival de Sundance i ser la candidata lituana als premis Oscar d’enguany.
Us expliquem en poques paraules les raons per les que no heu de deixar passar aquest film:
Estius: Les pel·lícules que mostren “l’estiu que va canviar la nostra vida”, aquelles que intenten explicar el pas de l’adolescència a l’edat adulta a partir de les vivències d’un estiu constitueixen, per sí mateixes, un gènere propi conegut amb el nom de “coming-of-age” (pas a la maduresa). Són pel·lícules amb gran càrrega emotiva i també nostàlgica, on no falta certa crueltat i també la raresa amb què totes i tots ens hem fet pas cap a l’edat adulta. Des de la molt recordada Cuenta conmigo, passant per A quién ama Gibert Grape, My girl, etc., la llista és molt llarga i s’amplia, ara, amb El verano de Sangaile.
Avions: la protagonista del film, Sangaile, és una noia aficionada a les demostracions aèries acrobàtiques que, no obstant això, no gosa pujar dalt d’un avió pel vertigen i la por a volar. Durant l’estiu en què té lloc l’argument, aconseguirà superar aquesta trava que no deixa de simbolitzar la por a madurar i prendre les primeres decisions importants de la nostra vida. La metàfora del vol permet a la realitzadora lituana crear tota una iconografia al voltant dels avions.
Amistat: En el pas a l’edat adulta, Sangaile trobarà el suport necessari en Auste, una noia de la seva edat, dolça, vitalista i creativa, amb qui s’establirà una estreta relació d’amistat i amor. Auste és dissenyadora artística i fotògrafa, cosa que dóna peu a la directora a crear potents imatges surrealistes de l’estiu d’aquestes dues noies. En aquest sentit el film es podria vincular a Criaturas celestiales, el film que va suposar el visat de Peter Jackson per Hollywood. Allà també trobem dues noies que, unides per una forta amistat o per bogeria, han trobat la manera de recrear el món que les envolta. Per Sangaile i Auste, l’amor d’estiu no serà tant evasiu sinó un mitjà per canviar d’etapa a la vida.
Despertar sexual: en aquest estiu que li canvia la vida, Sangaile també viurà el seu despertar sexual amb Auste. El film ens mostra a Sangaile com una jove reprimida, amb instints autodestructius i la por a volar que, en realitat, són una expressió de l’angoixa per no poder alliberar els seus instints naturals. La cosa canvia quan s’obre a Auste a nivell emocional i també sexual. Kavaïté retrata amb subtilesa una relació lèsbica on l’amor esdevé una força regenerativa per la protagonista.