today-is-a-good-day

En la varietat hi ha el gust

- Advertisement -

El cinema és universal, diuen, tot i que la majoria d’estrenes comercials que arriben a les nostres cartelleres solen ser nord-americanes. Hollywood és la meca i la teca del cine, s’ho menja tot. A vegades, per pura enyorança de persona que es fa gran, reviso els diaris dels anys 70, quan a la cartellera dels cinemes de la capital però també de les sales que aleshores hi havia a nombrosos pobles, s’hi estrenaven pel·lícules de diversa procedència: des dels giallos italians, estranyes però gratificants produccions d’Europa de l’Est, cinema sud-americà combatiu, cinema francès post-nouvelle vague, nou cinema alemany, cinema espanyol de la transició, i moltes pel·lícules d’arts marcials.

- Advertisement -

Sí, les joies de la corona eren les produccions de Hollywood però la programació era molt menys excloent que la dels últims anys. La diversitat de plataformes i suports d’exhibició fa que tothom pugui cercar i trobar les seves dreceres per veure un cinema invisible però la seva presència al gran aparador, als cinemes comercials, continuava essent pírrica. Fins fa poc.

- Advertisement -

Com diu el Premi Nobel de Literatura, “els temps estan canviant”. Aquests últims dos anys ha aparegut una nova esperança. Gràcies a la varietat de noves sales el cinema divers, en origen i formes, s’ha multiplicat.

Cal felicitar-nos per les propostes inclusives i atrevides dels Cinemes Girona o la valenta Cooperativa ZumZeig, la confirmació del Phenomena com a fenomen de masses, el circuït alternatiu d’exhibidors que suposa la xarxa de cineclubs de Catalunya, molt nombrosos i amb una salut de ferro, i el primer pas d’algunes multi-sales dedicades històricament al cinema doblat a programar cinema en versió original i fent forat a produccions “d’art i assaig”.

L’inexpugnable món de l’exhibició cinematogràfica s’apunta a la globalització, amb les seves coses bones i dolentes, amb un gir clarament social, els temps de canvis ho comporta, i amb una acceptació de títols inclassificables que feia dècades que no es produïa. Un petit gran exemple, si repassem la cartellera d’aquestes últimes setmanes podem trobar-hi quatre pel·lícules coreanes. Quatre! Un fet inaudit en la història de l’exhibició a casa nostra. I totes quatre amb pedigrí: la sensual i maliciosa La doncella de Park Chan-wook, la trepidant i cartooniana Train to Busan de Yeon Sang-ho, el conte de terror etnogràfic The Wailing de Na Hong-jin, i una meravella de l’anterior temporada projectada al Phenomena a finals de 2016, l’elegant thriller Assassination de Choi Dong-hoon. Corejant Corea. Sí, senyores i senyors i suricates, si coincideixen quatre pel·lícules coreanes a la cartellera comercial catalana és perquè, com diria el senyor del Nobel, “acosteu-vos, bones gents, vingueu d’on vingueu, cal tenir els ulls oberts i canviar si canvia el món”.

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents