Ni Sherlock Holmes, ni Poirot, ni James Bond. Les creacions detectivesques britàniques més famoses de la història del gènere detectivesc no hi tenen res a pelar davant de la japonesa. Si bé és cert que la japonesa beu directament de tot el que prèviament els britànics ja havien inventat mai el podran superar, almenys per qüestions de llargada. Estem parlant de El detectiu Conan. Amb més de 900 capítols emesos (i una nova temporada encara per estrenar) i més de 20 pel·lícules, ja podem dir que en Conan és el detectiu més jove dels que coneixem i que ha resolt més crims. La població de Tòquio es deu haver vist dràsticament reduïda, si assumim que tenim un cadàver per capítol.
Dins el marc del Festival de Sitges, es va poder veure l’última pel·lícula d’aquest detectiu tan especial i carismàtic que aquest divendres 9 de novembre arriba a les nostres sales també en llengua catalana. Assumim que tothom coneix la història del detectiu Conan (sinó la podeu llegir aquí), a Detectivu Conan: El cas zero en Conan haurà d’investigar una explosió que fa volar pels aires un complex turístic el dia de la inauguració dins el centre de convencions de Tòquio. El que sembla un cas de terrorisme es transformarà en un complot contra els cossos de seguretat pública i posarà en perill la població de Tòquio.
Els capítols i films de El detectiu Conan sempre segueixen els mateixos paràmetres. Mentre en els capítols sempre hi trobem un cas d’assassinat (amb les múltiples variants) el qual necessita d’una investigació i d’una deducció, les pel·lícules contenen una dosi més alta d’acció i adrenalina. Per fer comparacions, els capítols de la sèrie són més Sherlock Holmes i les pel·lícules més James Bond.
Al film se segueix aquesta mateixa dinàmica. La situació que se’ns planteja, però no acaba de ser del tot un assassinat que implica una investigació a fons, sinó un complot a escala nacional i que esquitxa diferents cossos de seguretat de Japó, concretament de Tòquio. Aquest fet fa que la pel·lícula sigui força mes densa que la resta i requereix d’un coneixement més elevat de com funciona Japó a nivell de cossos públics, i fins i tot arriba a certs nivells que l’espectador es pot arribar a perdre per la quantitat d’informació que se’ns dona només al plantejament i presentació de l’acció. A diferència de les altres pel·lícules, els personatges més icònics passen a un segon pla i deixen pas a nous personatges implicats més directament amb l’acció. Recordem que en Conan i el seu cercle més proper només solen tenir contacte amb la policia metropolitana, però aquí hi barregem l’exèrcit, cossos d’elit, policia nacional i altres cossos de seguretat a esferes molt més elevades dins el govern.
Mes enllà del contingut dens i el poc protagonisme de personatges importants, l’acció sí que està ben assegurada. Si una cosa busquen els fans d’en Conan a les pel·lícules és l’espectacularitat i tot allò impossible que no s’ofereix a la sèrie. Escenes amb tot de gadgets semblants als d’en James Bond però portats molt més al límit; persecucions amb cotxes, monopatins i bicicletes que els de Fast & Furious només hi poden somniar; i espionatge al mes alt nivell.
Veredicte
El millor: grans escenes d’acció exagerades fins al punt on pensàvem que ni tant sols els films d’en Conan podien arribar.
El pitjor: la manca de l’essència més primigènia del fil argumental d’en Conan i l’absència de personatges icònics.
Nota: 6
