Els llibres de teoria de creació d’empreses indiquen que el perfil habitual de l’emprenedor és el d’un home, entre trenta i quaranta anys, sense càrregues familiars, amb una situació financera que li permet emprendre… però això és el que diu l’estadística. L’escriptora Hannelore Cayre va trencar amb aquests estereotips amb la seva novel·la La madrina (La Daronne, 2017), protagonitzada per una dona vídua de cinquanta-tres anys, que pràcticament ha criat sola a les seves dues filles per la mort sobtada del seu marit fa més de vint anys i que s’ha de preocupar de la residència de la seva malmesa mare, amb demència senil i en un estat molt delicat de salut que requereix atencions contínues. És la cinquena novel·la de Cayre però la primera publicada en castellà, el 2020.
Patience és interpretada per Isabelle Huppert a la pel·lícula Mamá María (La Daronne, 2020), presentada dins de la secció oficial de la 5a edició del BCN Film Fest, en què ha estat una de les actrius convidades del certamen. La pel·lícula, dirigida per Jean-Paul Salomé, compte també amb el suport de l’escriptora en l’adaptació del guió del premiat llibre, del qual es va començar la preproducció tot just quan es va publicar. Passat el festival arriba a les nostres sales de cinema el dia 23 d’abril.
Si bé la història té instants de comèdia i de drama (alguns moments resulten realment hilarants, amb gags inoblidables), el relat transpira un cert sabor d’amargor. Transcrivim la sinopsi publicada: “Patience Portefeux és una intèrpret judicial francoàrab especialitzada en l’escolta telefònica per al departament d’estupefaents. Durant una recerca descobreix que un dels traficants no és un altre que el fill de la diligent infermera que cuida de la seva mare. Decideix encobrir-lo i ella no triga a encapçalar una enorme xarxa. Els seus companys policies donen el malnom de “Mamà María” a la desconeguda nouvinguda al món de la droga”. No podem parlar gaire més de la història, però sí que us podem dir que la protagonista compleix amb les característiques d’una emprenedora: persona que detecta una oportunitat de negoci i que organitza diversos recursos per poder operar una empresa assumint certs riscos. I això és exactament el que fa Patience.
No hi ha dubte que té dots creatives i innovadores, capacitat de lideratge i d’adaptació davant les adversitats, capacitat de sacrifici i d’assumir riscos, bona assimilació als canvis i esperit de superació, experiència d’organització i habilitat per conèixer bé l’entorn i aprofitar-ho. I, sobretot, traspua sororitat amb les inesperades “sòcies” marroquina i xinesa, tot plegat, en un context extremadament masclista tant a nivell cultural, com tribal (en aquest aspecte, probablement no hi hagi massa diferència entre els policies i els delinqüents quan, aparentment, semblen millors gestores les mares de família).
Isabelle Huppert interpreta de forma magistral una dona que té les idees molt clares, que és proactiva, amb un gran enginy, amb una gran capacitat de comunicar i amb una personalitat que irradia una gran tenacitat i persistència, a més d’un marcat optimisme en un cos aparentment menut i fràgil però que és capaç de carregar i descarregar una tona i mitja de drogues.
En definitiva, si definim una start-up com una empresa de recent creació i que, en el context de la nova economia, es troba en fase inicial i té un fort potencial de creixement, Patience ha creat una start-up tal com reconeix el mateix comandant de la policia en un moment del relat. Això sí, una start-up il·lícita.
Ens veiem a les sales de cinema.
 un dels films més destacats del BCN Film Fest){kind=link}