Emocions llargues i pròsperes

- Advertisement -

El dia 2 d’abril és el dia mundial de l’autisme. Just un mes abans arriba a les nostres pantalles una pel·lícula on la protagonista és una jove amb aquest trastorn que, com tants altres cops hem vist al cinema, té un do especial. La Wendy (Dakota Fanning) té 21 anys i viu en un centre especial per a persones autistes regentat per la Scottie (Toni Colette). Aquesta habilitat inusual que té és una tremenda creativitat i talent per l’escriptura. La combinació d’aquesta virtut amb la seva afició/obsessió per Star Trek la portarà a escriure un guió per un concurs popular que ha organitzat Paramount Pictures.

Larga vida y prosperidad

- Advertisement -

La Wendy és una noia molt autònoma però viu sota una estricte rutina que és a la vegada la seva zona de confort. Quan la seva germana (que tot just ha tingut una filla) li vol comunicar que es trasllada de ciutat l’organitzat món de la Wendy es trasbalsa. Tant és així que oblida enviar per correu el guió pel concurs i, com si fos una tasca fàcil per a ella, decideix anar de San Francisco a Los Angeles a lliurar el seu text directament a la seu de Paramount Pictures. Sent una noia que mai no ha creuat un carrer més enllà del seu lloc de feina, l’aventura està assegurada… I més encara si el seu acompanyant és un gosset oportunament vestit amb una jaqueta de punt d’Star Trek. 

- Advertisement -

El pes de la pel·lícula recau quasi en la seva totalitat en Dakota Fanning que fa una bona feina acompanyant l’espectador a la suma de road movie, drama familiar i comèdia suau en que es converteix el film. Sens dubte una de les virtuts del film són les referències constants a l’univers Star Trek i aquesta barreja de gèneres que practica el film (molt ben compassat per la banda sonora de Hector Pereira) En aquest cas, gran part del mèrit l’hem d’atribuir a Michael Golamco, escriptor del guió que és una versió llarga d’una mino obra de teatre que va escriure l’any 2008 i ara passa pel cine dirigida per Ben Lewin.

També és molt interessant la metàfora oculta entre les pàgines del guió de la noia autista i la seva vida real. Totes les emocions que ella sent (i no mostra) i la seva relació amb la germana gran estan amagades en la història que escriu i té com a protagonista el Sr. Spock, un vulcanià que reprimeix les seves emocions i governa el seu dia a dia guiat per la lògica. El film, però, esdevé a la seva part final previsible i còmode. Amb tot, tot i no explicar-nos res de nou i tenir una certa aura de TV movie (el director té llarga experiència en sèries) Please stand by aconsegueix que passem una bona estona al cine i ens commou en l’apartat sensible de la trama. Ah, i com a epíleg, cal subratllar que els amats d’Star Trek gaudiran de pel·lícula una mica més… Potser per això la traducció del títol en espanyol és Larga vida y prosperidad (la salutació vulcaniana que tan popular va fer el Sr. Spock).

Veredicte

El millor: les referències i el respecte a Star Trek i el to de comèdia que manté malgrat parla de temes molt profunds.

El pitjor: malgrat ser un film distret no aporta res que no haguem vist abans i peca de previsible.

Nota: 6,5

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents