L’Acadèmia del Cinema Català ja ha arrencat la primera volta de votacions de la XIII edició dels Premis Gaudí, que romandrà oberta fins el 18 de gener. El calendari de la cursa s’ha vist alterat per la situació sanitària del país i ajorna les seves principals cites com ja ha passat en altres premis. D’aquesta manera, la lectura de nominacions, prèvia a l’inici de la segona volta de votacions dels acadèmics, serà el dijous 28 de gener, i el lliurament dels guardons, el diumenge 21 de març.
Aquest canvi de data busca incrementar les possibilitats de dur a terme una gala presencial i compartida amb tot el sector, amb les màximes condicions de seguretat sanitària. En aquest nou calendari, concretament, del 10 de febrer al 19 de març de 2021, els espectadors podran votar el Premi Especial del Públic a la Millor Pel·lícula.
L’Acadèmia ha encarregat a El Terrat la producció de la gala dels XIII Premis Gaudí, que serà un homenatge a les sales de cinema de tot el territori. La direcció estarà enguany en mans d’Enric Cambray, actor i adjunt a la direcció creativa d’El Terrat i també codirector de les últimes dues gales dels Goya. Televisió de Catalunya serà responsable de la realització audiovisual de la cerimònia, que tindrà lloc a l’Auditori del Fòrum CCIB.
El català toca fons
La producció en català ha tocat fons en aquesta tretzena edició, que compta amb només 6 llargmetratges de ficció en llengua catalana, una de les xifres més baixes de la història dels premis. Si es fa recompte de la resta de categories, comprovem que 17 de les 54 produccions catalanes candidates enguany s’han rodat en català, 35 en altres llengües i 2 són sense diàlegs.
La producció en català toca fons amb només 6 llargmetratges de ficció en llengua catalana, una de les xifres més baixes de la història dels premis
Això dóna un percentatge del 33% de produccions de l’any en versió original catalana, una baixada notable respecte l’any passat, quan de les 53 produccions catalanes candidates, 24 tenien el català com a llengua original majoritària. Aquesta baixada de la versió original catalana és especialment acusada en els llargmetratges, tant de ficció com documentals: si el 2019 eren candidats als Gaudí 17 llargs rodats en català, enguany són només 7.
El 30%, sostre de vidre per a dones directores i productores
El balanç de gènere en la direcció de les produccions de l’actual convocatòria, incloent-hi llargs de ficció i documentals, pel·lícules per a televisió i curtmetratges, confirma un desequilibri similar al de la passada edició en termes globals i situa en un 30% les pel·lícules candidates amb dones directores al capdavant: 21 de les 60 pel·lícules candidates als XIII Premis Gaudí estan dirigides o co-dirigides per dones.
Un 30% de les produccions inscrites estan dirigides o co-dirigides per dones, un percentatge que baixa al 15% en la direcció de llargmetratges de ficció
Pel que fa a la proporció de dones en la direcció de llargmetratges de ficció, el percentatge és del 15%, el més baix dels darrers cinc anys: només 4 dels 26 tenen direcció femenina. D’altra banda, 43 productores i 85 productors han impulsat les produccions catalanes candidates als premis en aquesta edició, una participació del 33% de dones productores que reprodueix un desequilibri similar al de la direcció.
El finançament i la taquilla del cinema català
Les candidatures als Premis Gaudí són un termòmetre anual de la producció catalana, que enguany s’analitza amb una doble mirada: d’una banda, els pressupost de les produccions, i de l’altra, la seva competitivitat a taquilla.
La primera d’aquestes dues variables, en clau europea, aboca una dada valuosa per entendre la situació que viu la nostra indústria: dels 26 llargmetratges de ficció catalans que conformen les actuals candidatures, només 2 superen els 3 milions d’euros de pressupost, 13 estan al voltant dels 1,5 milions d’euros i les 11 no superen el llindar dels 500.000 euros. Aquestes xifres queden lluny del pressupost mitjà de llargmetratges europeus que s’estrenen a sales, fixat per l’Observatori Audiovisual Europeu i la European Film Agency Research Network (EFARN) en 3,2 milions d’euros. Si analitzem les pel·lícules en català, observem que 3 dels 6 llargs candidats es troben al voltant de l’1,5 milió d’euros, i que el pressupost mitjà de les 6 produccions no arriba als 750.000 euros.
En una dècada, la quota de producció catalana sobre la producció de l’Estat espanyol passa del 48% al 30%
La quota de pantalla de la producció catalana a l’Estat espanyol es situa en un 7,2% del total de recaptació anual als cinemes, una dada que puja 2 punts respecte la dada registrada de 2018, que se situava en el 5%. Aquest augment s’explica en part per la situació excepcional de manca d’estrenes nord-americanes generada per la pandèmia.
La recaptació de la producció catalana fins al 6 de desembre de 2020 suposava una tercera part (28,9%) de la quota de pantalla de la producció espanyola, situada en un 25% del total. Aquest indicador, molt similar al del pes de la producció catalana respecte a la producció espanyola el 2019, que se situa en un 31%, de les 265 produccions de l’Estat, 84 eren catalanes, denota coherència entre el volum de producció i la seva competitivitat a la taquilla.
Si es compara aquesta dada en detall amb la del 2010, quan aquest percentatge era del 50%, s’observa que la caiguda de prop d’un 20% en una dècada es deu al creixement de la producció total espanyola, que ha passat en aquest període de 170 títols anuals a 260, mentre que la catalana s’ha mantingut estancada al llarg d’aquesta dècada.
