L’Observatori Europeu de l’Audiovisual ha publicat les dades d’assistència europea als cinemes durant el 2015. Aquest organisme estima que els ingressos totals del cine a la Unió Europea van augmentar un 7,6%. Això significa un total de 980 milions d’entrades venudes, 69 milions més que el 2014. Aquest és el segon nivell més alt registrat a la UE en els últims deu anys. Només l’any 2009 va anar més gent al cinema però cal tenir en compte l’efecte Avatar (encara el film més taquiller de la història) i el factor de la novetat del 3D. Incloent els territoris no pertanyents a la UE 2015 van veure efectivament els nivells d’ingrés més alts des de 2004 amb un estimat dels ingressos rècord de més de 1.200 milions d’entrades venudes.
Mentre que els nivells d’ingrés augmenten en general en alguns mercats ha disminuït. Malgrat això la tendència de creixement és homogènia en tots els territoris observats en almenys els últims deu anys. De fet, França va ser l’únic mercat que va registrar una disminució dels ingressos en comparació amb els forts resultats del 2014.
Geogràficament el creixement dels ingressos de taquilla de la UE va ser impulsat principalment pel bon comportament a Alemanya (+17,5 milions, + 14,4%) i el Regne Unit (14,4 milions, + 9,2%), seguit per Itàlia (+8,7 milions de dòlars, + 8,9%), Espanya (+7,1 milions, + 8,2%) i Polònia (+4,2 milions, + 10,5%). Per Polònia 2015 marca el millor resultat registrat en els cinemes polonesos en els últims 25 anys. A Espanya, en canvi, encara hi ha marge pel creixement ja que tot i registrar guanys per segon any consecutiu el 2015 va ser el tercer més baix des de 1994.
Fora de la UE, el mercat rus es va mantenir estable any rere any, amb 175 milions d’entrades venudes l’any 2015. Això el converteix en el segon major mercat europeu en termes d’ingressos. Turquia és el sisè territori amb més mercat cinematogràfic europeu amb 60,5 milions d’entrades venudes.
Qui va més al cine?
Els europeus més cinèfils en termes absoluts són els francesos (206 milions d’entrades venudes) seguits dels anglesos (171 milions) i els alemanys (139 milions). Espanya se situa en cinquena posició del rànquing (87 milions) per sota d’Itàlia (98 milions) sempre segons les dades de l’Observatori Europeu de l’Audiovisual. També és significatiu analitzar quin percentatge de pel·lícules “pròpies” es veuen a cada territori. En aquesta rànquing el Regne Unit i França tornen a estar per davant ja que l’any 2015 van veure un 44% i 35% de films nacionals respectivament.
El 2014 França liderava la llista amb el mateix 44%. Alemanya, Dinamarca i Finlàndia s’acosten sense passar-la a la barrera del 30% mentre que els espanyols només miren un 19% de films Marca España. L’any 2014 aquesta dada va arribar al 25% impulsada sobretot per l’efecte 8 apellidos vascos. Un cas sorprenent és el de Turquia que els darrers dos anys ha venut un 57% de les entrades de cine amb pel·lícules turques.
Les pel·lícules més vistes
No crec que se sorprengui ningú en confirmar que l’Episodi VII d’Star Wars va ser la pel·lícula més vista a Europa del 2015 (entrenant-se a mitjan de desembre). En menys de dues setmanes va vendre 39’8 milions d’entrades superant la segona pel·lícula fins llavors, Minions, que havia venut 39,4 milions de tiquets a l’estiu.
En tercera posició apareix un film europeu tot i que porta molt de Hollywood darrere. Parlem de la nova aventura de James Bond Spectre (37’8 milions d’entrades) que superava Jurassic World (30 milions) i 50 shades of Grey (27 milions). Cal destacar que 8 apellidos catalanes és la 8a producció europea més vista amb 5,3 milions d’entrades venudes segons l’organisme europeu. Amb tot, el cinema europeu ha representat al voltant d’un 17-18% de la indústria mundial que continua liderant els Estats Units guanyant per golejada.
