Continuem amb els reportatges centrats en el Premis Gaudí 2017 i en aquesta ocasió posem el el focus en els màxims responsables de les pel·lícules: els directors. Com cada any hi ha quatre cineastes candidats a endur-se el Gaudí al Millor Director i la nostra intenció és que (guanyi qui guanyi) coneixeu una mica millor els nominats. Com a introducció cal destacar que, de fet, no són quatre sinó cinc els directors aspirants i que hi ha força diversitat ja que n’hi ha que treballen a Hollywood i n’hi ha que tot just han presentat la seva primera pel·lícula i a la vegada representen estils molt diferents de fer cinema.
Marc Crehuet: l’expert director novell
La pel·lícula El rei borni ha estat una petita revolució durant el 2016. Com la majoria de les cintes catalanes no va arribar als cinemes amb 200 còpies i una campanya de màrqueting gegantina però el boca orella es va encarregar que fos un film que molta gent tingués ganes de veure. Darrere el projecte hi ha un director que coneixia molt bé el projecte ja que abans de passar-lo pel cine l’havia dirigit al teatre (amb el mateix equip interpretatiu) l’any 2013.
Malgrat que Crehuet té un passat teatral, amb El rei borni no era la primera vegada que es posava darrere les càmeres per un projecte cinematogràfic. Per posar alguns exemples cal destacar dos curtmetratges que ajuden a entendre millor l’estil i la veu de Cheuet. L’any 2010, quan encara no es parlava gaire de viralitat a les xarxes, va aconseguir que el seu curt Señoras fos compartit per milers de persones. Més tard, el 2013, Aniversario continuava amb l’humor negre barrejat amb la sàtira i la crítica social que han anat esculpint la seva carrera. En aquesta entrevista amb El cinèfil assegurava que “la comèdia pot ser un bon cavall de Troia”, tota una declaració d’intencions del tipus de cinema que vol fer. A la televisió va ser el creador, guionista i codirector de sèries com Intendències, Perfils, o GreenPower. Aquesta última va ser guanyadora del premi MAC al millor programa d’entreteniment del 2010.
Isaki Lacuesta i Isa Campo: un tàndem d’autor
Fa molts anys que treballen junts. Aquest tàndem de cineastes combinen experiència en escriptura de guions, producció i també direcció cinematogràfica. Ja l’any 2008 van treballar plegats en un documental de curta durada (Les variacions de Maker) on ja s’entén que el seu cine vol anar acompanya de missatge i reflexió. Lacuesta i Campo ja saben què és guanyar un Premi Gaudí.
L’any 2009 el film Los condenados rebia el guardó a la Millor pel·lícula de llengua no catalana. Malgrat la direcció era responsabilitat d’Isaki Lacuesta, tots dos són els responsables del guió. Aquesta mateixa fórmula també la van fer servir pels documentals, La noche que no acaba (2010, sobre l’actriu Ava Gardner) Els passos doble (2011 sobre l’escriptor François Augiéras) i Cuaderno de barro (2011, sobre l’artirta Miquel Barceló). Fora del documental, el tàndem va seguir a la comèdia negra Murieron por encima de sus posiblidades (2014) i a la recent La propera pell per la qual opten enguany al Gaudí a la millor direcció. A més, per separat dos guions seus per dos documentals també van ser guardonats. L’any 2010 Isaki Lacuesta va marxar de la gala dels Gaudí amb el premi al Millor Guió per Garbó, l’home que va salvar el món i l’any passat Game Over guanyava com a Millor Documental sota la direcció d’Alba Sotorra i guió d’Isa Campo.
Albert Serrà: el rebel del cine català
Agradi o no, Albert Serra és una de les personalitats més potents i internacionals del cinema català. Amb set curts i set pel·lícules ha estat capaç de forjar una identitat cinèfila pròpia i singular i a la vegada aixecar polseguera amb la seva concepció del cinema. És coneguda la seva fal·lera per treballar amb actors no professionals i el seu llenguatge cinematogràfic irònic i surrealista. A més, des de fa poc més d’un mes és el nou director dels Productors Audiovisuals de Catalunya.
Des de l’any 2006 Serra s’ha mogut amb comoditat pels festivals de cinema europeus. Aquell any el seu segona film Honor de cavalleria va debutar al Festival Internacional de Cinema de Canes i l’any 2013 va guanyar el Lleopard d’Or al Festival Internacional de Cinema de Locarno amb Història de la meva mort. L’any 2015 va representar Catalunya a la 56a edició de la Biennal d’Art de Venècia amb el projecte La singularitat. Recentment ha recollit un allau d’elogis aquí i allà pel seu film La mort de Lluís IV, cinta amb que per primer cop ha treballat amb un actor professional (Jean-Pierre Léaud). Per la seva labor rere les càmeres ja va recollir un Gaudí a la millor direcció l’any 2009 per la pel·lícula El cant dels ocells, que també va ser el millor film en llengua catalana.
Juan Antonio Bayona: el català a Hollywood
És el director més mediàtic i internacional del grup de nominats d’enguany. Després d’estudiar a l’ESCAC va dedicar-se durant anys a dirigir videoclips per grups com OBK, Camela o Ella baila sola entre d’altres. El seu debut al cinema va ser meteòric. L’any 2007 signava El orfanato per la qual va guanyar el Goya al Millor Director Revelació a més de 7 premis en altres categories.
Després de l’èxit (nacional i internacional) de El orfanato va venir una gran superproducció que el va consagrar com un dels directors a tenir en compte a Hollywood. The Impossible (2012), rodada en anglès amb estrelles com or Ewan McGregor i Naomi Watts, va ser la seva porta d’entrada als Estats Units on ha continuat fent carrera amb la sèrie de terror Penny Dreadful de la qual va dirigir dos episodis l’any 2014. Aquest any ha deixat a mig món bocabadat amb A monster calls, també en anglès i també amb un repartiment de luxe encapçalat per Sigourney Weaver, Felicity Jones i Liam Nesson. Per tot plegat el mateix Steven Spielberg l’ha triat per dirigir la seqüela de Jurassic World que s’estrenarà l’any que ve.
Per saber-ne més sobre la seva carrera us recomanem aquest article que va escriure nostre col·laborador Oriol Hernández coincidint amb l’estrena de A monster calls.
