Rupert Everett és un gat vell dels actors britànics. Després de flirtejar teatralment un munt de cops amb l’obra d’Oscar Wilde va decidir agafar el toro per les banyes i produir, dirigir i interpretar The Happy Prince (que arriba aquí traduïda com La importancia de llamarse Oscar Wilde). El nom en anglès és el del seu recull de contes publicat l’any 1888 mentre que la traducció castellana recorda una de les seves obres més conegudes: La importància de ser Frank. Aquest film de la BBC, però, és un biopic de tall clàssic sobre els darrers anys de la vida de l’escriptor irlandès que s’alterna (en forma de flashbacks) amb moments anteriors de la vida de l’autor. La pel·lícula que es preestrena al Barcelona Film Fest arribarà als cinemes el dia 26 d’abril
Des del principi s’endevina que estem davant d’un film que és gairebé un documental. Pels que no coneguin la vida i obra de l’autor servirà com a petita guia per endinsar-se en el seu complex món que barreja com un còctel explosiu erudició, festa, emoció, lírica i llibertinatge. Els pilars del film són l’empresonament per ser homosexual (i el que això li comporta) i la seva caiguda a la misèria personal i econòmica dels seus darrers anys de vida a França i Itàlia.
El que Everett encarna són els fantasmes d’un home que era tan famós com és ara Messi però que va caure en la decadència i l’escarni públic. Tot el pes i responsabilitat del film és seu… No només perquè n’és el director sinó per saber portar la força interpretativa que requereix el personatge. Ens fa passar amb destresa per tots els estadis de la persona (eufòria, tristor, agonia, amor, penediment…). L’ambientació i la posada en escena del film són més que correctes i ajuden a la millora del conjunt uns secundaris de luxe que Everett coneix bé dels teatres de Londres.
The Happy Prince no és un film fàcil. És una biografia intensa i profunda que busca més que coneguem el personatge que no pas l’interès per fer una pel·lícula entretinguda. Ara bé, pel camí veiem unes bones actuacions i descobrim que Rupert Everett és molt més que l’etern secundari que coneixem per frivolitats com La boda del meu millor amic. Si l’aneu a veure (cosa que recomano) preneu-vos-ho com un exercici d’aprenentatge i de viatge a un món que va ser gloriós des del punt de vista literari a les illes britàniques i més enllà.
Veredicte
El millor: la interpretació de Rupert Everett.
El pitjor: és un film dens i ple de matisos que no seran fàcils de veure als desconeixedors del personatge.
Nota: 7
