today-is-a-good-day

‘Escape rooms’ de terror: part del cinema de gènere

- Advertisement -

No fa gaire vaig jugar al meu primer escape room i, com a fanàtic del cinema de terror, no podia ser d’una altra temàtica que no fos de gènere. La veritat és que va ser una experiència molt més enriquidora del que em vaig imaginar. I no perquè només es tractés de resoldre un plegat d’enigmes mentre un actor disfressat de monstre ens terroritzava al meu grup i a mi mateix; sinó perquè gràcies a poder viure el terror de primera mà i haver d’interactuar amb un escenari —que recreava fins al mínim detall posades en escena de films de terror— per poder escapar de les diferents sales que composen el recorregut de l’escape room, vaig poder apreciar i veure d’una manera molt diferent les interpretacions dels actors que protagonitzen els films de gènere i entendre millor les reaccions poc lògiques que aquests desenvolupen quan es troben en situacions de risc.

Quan ens disposem a veure un llargmetratge de terror estem acceptant passar por –tot i que depèn del film, ja que alguns no busquen això— i a entregar-nos a la història que el director de torn ens vulgui explicar. Ara bé, un s’entrega tenint present que tota aquella bogeria que està a punt de presenciar és quelcom que no li pot afectar a ell i que, en qualsevol moment, pot aixecar-se de la butaca del cinema o aturar el reproductor de DVD i cessar ipso facto aquesta emoció d’adrenalina que crea el cos en veure’s en una situació de perill per poder trobar una via d’escapament. Però quan s’entra a un escape room, aquesta possibilitat desapareix. Durant una hora s’està a mercè del game master pertinent i d’una summa d’emocions terrorífiques que, per molt que també tinguem per segur que tampoc ens passarà res –igual que amb la pel·lícula—, ens arrosseguen cap a un mar de malsons que no són gens fàcils de dominar. Es perd el control de la situació i l’únic que es vol en aquell moment és escapar sigui com sigui de la sala en qüestió per evitar més ensurts. Realment és com estar dins d’una pel·lícula de terror –un toc molt meta—, sense sortida ni ajuda possible.

- Advertisement -

- Advertisement -

Viure aquestes emocions tan de prop són una peça fonamental per endinsar-se en un anàlisi d’una interpretació de gènere en l’àmbit dels personatges i, sobretot, del guió. Un escape room ofereix la possibilitat de poder, fins i tot, recrear moments molt determinats d’alguns films en què es basa –com el de Jigsaw d’Horror Box, per exemple—, però el més important és que és una gran eina per entendre la psicologia dels personatges dins d’un film. És evident que un personatge respon a un seguit d’estereotips i arquetips i actua d’una manera concreta perquè és com el director o guionista –o ambdós— vol que actuï –d’altra banda, sinó, no hi hauria pel·lícula—. Però aquelles petites reaccions o decisions precipitades són les mateixes que un mateix realitza a un escape room, pel nerviosisme de la situació i pel poc seny que es pot arribar a tenir quan tenim la sensació que estem en perill.

I, en conjunt, és curiós que els escape rooms s’hagin convertit en la clau per poder valorar i captar millor el factor interpretatiu d’una actriu o actor tenint en compte que van néixer arran del cinema. En especial, del llargmetratge Saw de James Wan, qui podríem dir que és un element imprescindible, no només en la creació del cinema de terror modern i contemporani, sinó també del seu anàlisi. Si encara no heu realitzat cap escape de terror i sou d’aquells que quan veuen un film d’horror critica les reaccions dels personatges que hi apareixen, no dubteu d’anar a qualsevol dels jocs, perquè us puc ben assegurar que us canviarà la perspectiva d’entendre el pànic que es viu quan un zombi, monstre o assassí en sèrie et persegueix sense que tu hi puguis fer res per impedir-ho.

- Advertisement -
Xavier Mogrovejo
Cursa estudis de crítica cinematogràfica, història i anàlisi fílmic a La Casa del cine. Ha estat Jurat del Festival de cine de terror de Molins de Rei, Jurat Jove de la 50a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges i de l'Americana Film Fest. També ha fet d'ajudant de direcció de diversos curtmetratges de la Universitat Internacional de Catalunya i el seu fanatisme pel cinema de gènere l’ha portat a col·laborar en mitjans especialitzats on line com com Terroracto.es o Aterrorízate.com.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents