Els droides de les galàxies

- Advertisement -

La primera conversa a la pel·lícula Star Wars (1977) és protagonitzada per dos robots tot i que només entenem el que diu en C-3PO. Aquest i l’R2-D2 esdevindrien personatges secundaris fonamentals a la trama d’aquest film i de la resta de pel·lícules de la saga, fins i tot acabarien tenint la seva pròpia col·lecció de còmics (publicat recentment en un volum integral amb el nom de Star Wars R2-D2 y C-3PO o amb l’original SW Omnibus Droids) i la seva pròpia sèrie animada a la dècada dels vuitanta: Droids: Las aventuras de R2D2 y C3PO (Star Wars: Droids, 1985-1986).

- Advertisement -

Els robots tindrien un gran protagonisme a tota la ficció d’Star Wars, i en trobem de molts tipus:

  • Tècnics: el mateix R2-D2 és un robot astromecànic i n’hem conegut diversos models fins i tot de formes similars a R2 (de fet existeixen els models R1, R2, R3, R4 i R5 que hem vist a vàries pel·lícules). Són mecànics a terra mantenint i arreglant les naus, però també exploren l’espai tot acompanyant al pilot i donen cobertura en cas necessari, per l’impacte d’un tret quan estan en un combat, per exemple. Dissenyats per interactuar especialment amb d’altres aparells mecànics i automàtics, especialment amb ordinadors, la qual cosa fa que no li calgui haver de parlar com els humans. La nova estrella a la tercera trilogia sens dubte és BB8 que per la seva forma esfèrica ens ha sorprès a tots per la seva versatilitat.
- Advertisement -

  • Socials: Com el seu nom indica, preparats per treballar amb éssers vius i, per temes ergonòmics, acostumen a tenir forma d’humanoide (és a dir, amb trets d’humans com cap, braços, tronc i cames) i capacitat de parlar. C-3PO n’és un bon exemple i la seva funció a més és la de traductor ja que es tracta d’un robot de protocol (coneix tot tipus de llenguatges, fins i tot els corresponents als protocols de comunicació entre màquines).
  • Militars: És evident que els robots militars no coneixen les lleis de la robòtica d’Asimov que en la seva primera llei deia alguna cosa així com que cap robot pot fer mal a una persona ni per acció ni per inacció. Doncs no, en aquest cas els robots de combat a Star Wars han mostrat de forma reiterada la seva capacitat de destruir i matar sense pietat. Bon moment per recordar la mítica frase de C-3PO quan li posen el seu cap en un cos d’un robot de combat: “Hi ha hagut un error terrible! Jo soc diplomàtic, no destructiu!”. Doncs això.

  • Obrers: Hem vist molts tipus de robots fent diferents feines, des d’exploradors fins a petits robots que ben bé no sabem exactament per a què serveixen, però… no cal saber-ho tot, no?
  • Metges: estem tan acostumats a la ciència ficció que no ens sorprèn que als bessons Skywalker els ajudin a néixer una colla de robots. Els metges tenen els dies comptats si tenim robots amb tots els coneixements de la història de la medicina, amb precisió perfecta, sense cansament i amb capacitat d’anàlisi i diagnosi insuperable.

Doncs bé, tot aquest univers de robots de tot tipus i formes a l’univers d’Star Wars es coneixen com a Droides, a partir d’escorçar la paraula original androide, que vol dir que té forma d’home. Inventar un nou terme com és “droide” té avantatges a nivell de comunicació (es pot distingir ràpidament un robot/producte de la saga), i salva la dificultat que no tots els robots tenen forma d’home, de fet alguns tenen forma de dona. “Andro” és un prefix d’origen grec que significa “home” i que s’utilitza en paraules compostes com androide, andrologia o androgen. Si tinguéssim un robot amb forma de dona el més correcte llavors seria anomenar-lo un “ginoide”, amb la mateixa arrel del grec, en aquest cas “gine”, que vol dir “dona”, i que de nou s’utilitza en paraules compostes com ginoide, ginecologia o misogínia (l’odi a les dones).

Els experts en robòtica comencen a distingir els robots per sexe i utilitzar els noms d’androide o de ginoide segons sigui el cas, i reconeixen les particularitats que pot tenir el disseny pensant en el sexe (del robot?). Llàstima que no s’hagués utilitzat del grec el genèric “antropos” per als robots des de l’inici tal com ho apliquem per exemple a paraules com “antropologia” o “misantropia” (l’odi als humans en el seu conjunt). Però, on és l’origen de l’ús de la paraula “androide”? Se li atorga la popularització d’aquest concepte a l’escriptor francès Auguste Villiers de l’Isle-Adam, que va publicar el 1878 la novel·la La Eva futura (L’Ève Future), una de les obres cabdals dels pioners de la literatura de robots, de fet és la primera obra de ficció que utilitza aquest mot però justament per fer referència a una ginoide creada artificialment a imatge i semblança d’una dona de la que s’havia enamorat el protagonista, i que no havia aconseguit que fos recíproc aquest amor. Solució, fer-ne una rèplica, això sí, amb una personalitat més encisadora i amb millors gustos (bé, en concret, que li agradi el protagonista, que per això l’ha creada). Això sí, l’androide (o ginoide) anava amb una corda similar a la dels autòmats contemporanis del llibre a finals del segle XIX.

En tot cas, per evitar aquestes discussions, el terme “droides” abasta a tota una pila de formes, dimensions, característiques i… sexes, dels robots de la saga d’Star Wars. De fet la tecnologia robòtica és molt present en tot moment, fins al punt que dos dels protagonistes principals son ciborgs, ni més ni menys que Darth Vader i el mateix Luke Skywalker. La paraula “ciborg” és l’acrònim d’Organisme Cibernètic en anglès, i fa referència a les persones que disposen de dispositius cibernètics que els hi permet millorar les seves capacitats físiques o, directament, substituir-les com en aquest cas són les extremitats d’Anakin o el braç d’en Luke.

També cal dir que una altra discussió habitual és si els clons són o no una mena de droides. En concret els soldats clons de la saga d’Star Wars són éssers vius evidentment, però tenen coses en comú amb un droide: són creats en un recipient, envelleixen molt ràpidament i els seus cervells han estat alterats per servir millor al seu exèrcit. Potser també han inventat un nou terme, el de droides vivents, però això dona per un altre article… no?

- Advertisement -
Jordi Ojedahttps://comiccienciatecnologia.blogspot.com/
Jordi Ojeda és professor del Tecnocampus (Universitat Pompeu Fabra) on dirigeix un projecte de divulgació de la ciència i la tecnologia emprant els còmics, el cinema fantàstic i la literatura de ciència ficció. És autor de diferents conferències, llibres, capítols de llibre, articles i exposicions, entre les que es pot destacar l’exposició 'Robots en la seva tinta' organitzada pel Saló Internacional del Còmic de Barcelona. També ha estat jurat del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i és un habitual entre el públic (o els conferenciants) en altres festivals i salons dedicats al cinema o els còmics. És autor del llibre 'Robots de Cine. De María a Alita', publicat per Diábolo Ediciones.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents