El porno forma part de les nostres vides (agradi o no). Amb internet al mòbil, la tauleta, la TV i l’ordinador l’accés a material pornogràfic és més fàcil (i gratuït que mai). El que no es veu mai, però, és que hi ha darrere la indústria de l’anomenat “entreteniment per a adults”. La sèrie Adult material, del britànic Channel 4, que s’estrena aquest novembre a Filmin, posa una mica de llum a la foscor seguint les desventures de Jolene Dollar, una actriu porno camí dels 40 anys que s’ha de replantejar la vida.
La ficció, de només quatre capítols, posa el dit a la nafra d’un negoci fosc on la línia entre delictes sexual i la llibertat laboral gairebé es difuminen. La protagonista, encarnada magistralment per Hayley Squires (I, Daniel Blake), és una veterana del porno amb família i fills i un tren de vida on el sexe no és ni de bon tros l’excés més perillós a la seva vida. Tot li ha anat molt bé a la vida fins que la seva filla gran i una jove promesa de la indústria del sexe audiovisual li fan replantejar-se moltes coses. La sèrie navega amb èxit entre l’humor (absurd i exagerat) i el drama social (punyent i sense pèls a la llengua). Tot i no ser explícita en imatges sexuals sí ho és en situacions que posaran l’espectador contra les cordes. Sí, incomoda i ho ha de fer perquè amagat darrere els vestits curts i les bosses cares hi ha violacions, extorsió i les urpes del capitalisme. En aquest context un aliat magistral de la sèrie és el sempre benvingut Rupert Everett en un histriònic paper de productor de porno amb doble moral. Cada escena seva és un regal.
Sense saber si falta o no a la veritat, el que més grinyola de la sèrie és un punt d’exageració de tot plegat. Des de roba, maquillatge, festes, drogues, etc… fins a algunes subtrames portades a l’extrem (el pegat de l’ull per exemple). Ara bé, la sèrie té una gran virtut i és la de no prejutjar cap personatge a priori. A Adult material tot s’exhibeix com el que és i la feina és del públic si vol escatir qui és el bo i qui és el dolent (si és que n’hi ha). L’escala de grisos és molt àmplia i sense necessitat de ser categòric ens farà reflexionar. En resum, un producte que surt victoriós del repte. Quatre capítols que no es fan llargs. 3 hores de passejar-se per un món que té tant d’hilarant com de terrible. Una eficaç manera de descol·locar als espectdor acostumat a massa bonisme a la TV.
Veredicte
Agradarà a: qui vulgui aprofundir en un món sòrdid però real i qui sàpiga apreciar el bon sarcasme anglès.
No agradarà a: els que s’escandalitzen fàcilment o repudien els drames socials.
Enganxòmetre: 8
Nota: 7,5
