El Valle de los Caídos, els nens robats, el terrorisme d’Estat, la memòria històrica… La vella història de les dues Espanyes està més viva que mai i el documental Lesa humanitat s’encarrega de recordar-nos-ho. Héctor Fáver és capaç d’aconseguir el principal objectiu del documental: que et bulli la sang veient com certs crims de certa gent no només no són investigats sinó que són deliberadament oblidats.
La pel·lícula combina amb destresa imatges històriques amb una narració contundent d’Eduard Fernández amb testimonis diversos que il·lustres diverses que sense pèls a la llengua i amb coneixement de causa repassen infàmies com les que mencionàvem al principi. L’àgil muntatge ajuda al relat i les intervencions (Joan Tardà, Baltasar Garzón, Gerardo Pisarello…) estan ben triades i no arriben a cansar. També és cert que el conjunt resulta un xic massa llarg i amb més concisió es podria haver aconseguit el mateix objectiu. Per sort no s’arriba a fer pesat tot i que sí, en alguns moments, redundant.
Malgrat el conjunt és prou educatiu i esclaridor no hagués sobrat escoltar alguns testimonis “de l’altra banda”. Si el que es pretén es deixar-los retratats (cosa que en certa manera s’aconsegueix) hagués estat encara més contundent haver comptat amb els protagonistes de la no investigació dels crims del franquisme ja que molts d’ells no només encara són vius sinó que ostenten càrrecs de poden en algun dels tres poders de l’estat.
Lesa humanitat és un dels 9 documentals candidats als Premis Gaudí 2018 per mèrits propis i és una peça tan necessària com depriment (pel contingut que treu a la llum). Si voleu aprofundir en l’Espanya en la que encara vivim i els seus draps bruts us convencerà… Si no us agraden algunes teories de la conspiració i el victimisme de l’esquerra o de personatges (sic) com Baltasar Garzón no invertiu el temps en aquest documental. En qualsevol cas sóc de l’opinió que veure’l no només no et farà cap mal sinó que t’obrirà ulls i ment respecte el lloc on vius.
Veredicte
El millor: aconsegueix que la sang et bulli en veure com entrarem al 2018 i certs crims, injustícies i tarannàs continuen instal·lats a l’Espanya contemporània.
El pitjor: la cinta només escolta/mostra una cara de la història… Tenir algun punt de vista oposat hagués estat com a mínim interessant per contrastar.
Nota: 6,5
