Els animals s’humanitzen

- Advertisement -

Arriba a les nostres cartelleres una nova pel·lícula de la factoria Disney. Co-dirigida per dos experimentats al món de l’animació, que units tornen a desenvolupar un gran film: Byron Howard (Tangled, Bolt i Lilo & Stitch) i Rich Moore (Wreck-It Ralph i The Simpsons). Les veus dels animals (a la versió original) han estat realitzades per coneguts actors com en són Idris Elba, Jason Bateman, Ginnifer Goodwin i J. K. Simmons, entre d’altres. Al film podem veure la història d’una conilleta que desitja ser policia, tot i la contra per part de la seva família i el poble on viuen. Lluitarà per aconseguir aquest somni, no sense abans trobar-se amb una sèrie de problemes que la conduirà a investigar un cas de desaparició amb la “ajuda” d’una astuta guineu.

Ens trobem enfront d’un món que frega la utopia, en la qual els seus habitants conviuen en total harmonia malgrat les diferències que existeixen entre ells de grandària, espècie, costums, etc. No obstant això, a causa d’una sèrie de conflictes interns que assolen la ciutat de Zootopia, aquest equilibri es veurà alterat, la qual cosa comportarà a la gran urbs fregar la indesitjable distòpia. Des del meu punt de vista, el títol original del llargmetratge pot reflectir aquests dos aspectes i podria interpretar-se com a tal.

- Advertisement -

La pel·lícula és molt dinàmica, entretinguda, divertida i apta per a tots els públics, ja que es troba en total equilibri perquè la gaudeixi tant un adult com un nen. Podríem englobar-la dins del gènere d’aventures, comèdia i policíac, amb un toc dramàtic que conduirà part del desenvolupament.

- Advertisement -

Aquest film aporta missatges sobre valors bàsics de la vida, focalitzant el fet de ser el que un sempre ha desitjat i, sobretot, lluitar per aquesta meta. La societat tendeix a etiquetar-nos i classificar-nos en uns cànons respecte al tipus de persona en el qual creuen que encaixaríem però, què passa si no volem ser allò pel que ens han preparat? Disney ens mostra alguna cosa habitual a les nostres vides, però d’una peculiar manera: des del punt de vista d’uns animals humanitzats que han evolucionat fins al punt d’avergonyir-se per no portar roba, treballar en qualsevol tipus d’ofici (veiem fins a una banda mafiosa de musaranyes), construir habitatges per a qualsevol mamífer i alguns, fins i tot, calcen xanques.

zootopia

Ens trobem davant d’un llargmetratge ple de detalls i caldria anar parant cada fotograma per poder adonar-se’n del màxim minimalisme i detalls que conformen els paisatges. Com a curiositat destacar diversos easter eggs d’altres pel·lícules Disney que en alguns casos només veuríem congelant la imatge.

La banda sonora ha estat composta per Michael Giacchino, compositor que ens ha sorprès gratament en altres pel·lícules de la companyia Disney com Up (amb la qual va guanyar l’Óscar), Ratatouille, The Incredible i un llarg etcètera que ho situen fora del món Disney. És més es parla d’ell com el candidat a substituir al propi John Williams.

El tema principal de la pel·lícula està interpretat per la cantant Shakira, la qual cosa em va deixar bastant aclaparada i al principi vaig veure que no encaixava ni el tema ni el personatge de la gasela que protagonitza. No obstant això, a mesura que transcorren els fets vaig anar veient que és una peça clau per arribar a tots els públics. El seu tema aporta energia i positivisme quan sona, com a l’escena inicial en la qual descobrim Zootopia.

Malgrat ser una pel·lícula d’animació veiem, de nou, una referència científica en parlar-nos del tema de l’ADN, el qual tots tenim present i ens influeix en la nostra manera de ser. Per molt temps que hagi transcorregut en l’evolució hi ha detalls en el nostre interior que no es modifiquen i fan que siguem allò que els nostres gens determinen.

Veredicte

El millor: Personatges i colors

El pitjor: Shakira

- Advertisement -

Nota: 7,5

- Advertisement -
Ylenia Cañadashttps://www.elcinefil.cat
Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària en el festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l'oportunitat de col·laborar com a crítica i redactora per a diversos mitjans de comunicació nacionals, així com a realitzar la cobertura de festivals de cinema o esdeveniments culturals. Ha exercit com Jurat de la Crítica, Méliès d'Or i Jurat Jove en el Festival de Sitges, de la crítica al BCN Film Festival,, l'Americana, TerrorMolins, Sant Cugat Fantàstic, TaShort Fest, l'Alternativa o Sabadell Film Festival, entre altres. Ha estat cap de premsa i programadora del Festival de Cinema Fantàstic de Sant Boi (Fantboi) i actualment és codirectora i programadora de la Mostra de Cinema Nòrdic de Barcelona (Nòrdica). A més, és membre de la Associació Catalana de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica (ACCEC) i treballa en un cinema de Barcelona.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents