Elena Martín ha fet un salt de gegant aquest any. La directora de Julia ist ha presentat el seu nou film Creatura al Festival de Cannes 2023, a la secció de la Quinzena de Cineastes i s’ha endut el premi Europa Cinemas Label d’aquest apartat del Festival. Aquesta és una nova fita internacional pel cinema català i en llengua catalana que, a més, assegura una distribució del film fora de les nostres fronteres. Això és així perquè Europa Cinemas Label és una xarxa de cinemes que promou el cinema europeu al món. A més, Creatura ha aconseguit fins a 4 nominacions a la 83a Edició dels Premis Goya, inclosa la nominació a Millor Direcció per Elena Martín.
El Cinèfil va poder assistir a l’estrena de la pel·lícula a Cannes i vam aprofitar per compartir impressions amb la seva realitzadora.
Comencem pel títol. Què vol dir Creatura? Amb E…
Ve de criatura. En català als nens els diem criatures. Vaig pensar que és com molt fort, no? Vaig mirar d’on venia i l’arrel llatina és creatura. És un sinònim de creació. Creatura implica que hi ha un creador. Això em semblava molt bonic perquè a la pel·lícula estem parlant de com, generació rere generació, anem traspassant idees preconcebudes o petites ferides. Parlem d’educació emocional i sexual. Per això em va semblar molt bonic fer servir aquesta paraula que a la vegada es refereix a un infant i a una creació.
La protagonista, la Mila, sap què li passa?
La Mila va preguntant-se què li passa. Va avançant. És un tia molt forta, valenta i activa. Això fa que, a vegades, dispari a tort i a dret. Ha de fer un procés d’introspecció per anar entenent aquestes preguntes.
Com va néixer la història de la Mila explicada en tres actes?
Fa més de 5 anys que vaig tenir la primera idea. En aquell moment estàvem fent unes performances sobre el tema de la sexualitat i el cos amb unes amigues. Vam començar a compartir experiències d’infància i adolescència i vaig prendre consciència de com de rar i excepcional era poder compartir aquestes converses amb elles. En paral·lel, la terapeuta Berta Clavera va començar a acompanyar-me en el procés d’investigació. Quan vaig començar a aprendre coses sobre el desenvolupament sexual em vaig quedar parada. Tenia 25 anys i me’n vaig adonar què hi havia un munt de coses que no sabia. No se’n parla tot i ser molt important en la construcció de la identitat d’una persona.
La directora i guionista Clara Roquet es va sumar a l’aventura
Va entendre ràpidament cap on anava la pel·lícula i s’hi va implicar moltíssim. Vam ampliar la investigació juntes. Vam fer entrevistes i vam reunir experiències fins a trobar la pel·lícula. De fet, vam rodar una pel·lícula i en vam muntar una altra amb l’Ariadna Ribas. Va ser un procés molt intens. És una història que necessita molt d’equilibri. Si es descompensa una cosa es pot interpretar una altra.
Per què no parlem de desig i plaer a la Catalunya del segle XXI?
És una molt bona pregunta. Més que donar-te una resposta, que no la tinc, amplio la pregunta. Per què ens fa tanta por? Pitjor no podem estar. El sexe és un tabú i hi ha moltíssima violència sexual. Cada setmana. Coses terribles. És terrorífic. Si els números són aquests, per què seguim amb la mateixa dinàmica?
Jo tampoc no tinc una resposta, em temo…
A mi em fa molta gràcia la paraula conservador. Conservar què? El que tenim no està bé.
Elena Martín (la directora) va triar Elena Martín (l’actriu) per fer de protagonista. Ho va fer molt bé al càsting?
Elena Martin és una actriu increïble. La recomano moltíssim. Crec que hauria de treballar més… (riu). Seriosament, va ser una decisió molt impulsiva. Em venia de gust fer-ho. A banda d’això, com a actriu és molt difícil treballar. No hi ha molts papers femenins encara que estiguem molt contents de veure tantes dones dirigint. El gruix de la indústria recau encara sobre uns pocs. També tenia molt de sentit posar el meu cos en aquesta Mila que justament té un conflicte amb el seu cos. Volia posar-me a la seva pell.
Et despulles, literalment, molt amb aquest personatge. Va ser difícil fer les escenes on el plaer és el protagonista?
Era un repte com a actriu. El més difícil d’aquestes escenes és que encara avui es roden amb condicions que no són les que haurien de ser. Entorns no segurs. Sense tenir en compte prou actors i actrius i amb poca delicadesa. Jo, per sort, no m’exposava a això. Sabia què volia i hi havia una enorme preparació de tots els moments. Sobretot amb les nenes. Teníem coordinació d’intimitat i coach. En les escenes que tenia jo amb l’Oriol Pla les vam treballar molt des del punt de vista de les emocions. Estàvem molt segurs l’un amb l’altre. És ultra professional i molt empàtic. Em vaig sentir molt segura amb ell. Els dos patíem molt més pels conflictes emocionals. Són conflictes molt difícils des del punt de vista de l’actuació. Despullar-nos era el menor dels nostres problemes si hi ha emocions pel mig. Si hi ha un entorn segur i ets una persona no pudorosa aquest no és un problema. El problema és una escena de sexe en la qual al mig hi ha un conflicte que acaba en un atac d’ansietat i hi ha moviments de càmera… Això és molt més complex.
Creatura ha arribat a Cannes! Com et pot canviar la vida com a actriu, directora i guionista aquesta selecció?
No ho sé i no ho penso massa. No se sap mai. El nostre sector és molt cruel i cada projecte és començar de zero. Òbviament, no deixarem de banda el privilegi de tenir una estrena validada i reconeguda com aquesta, segur que ajuda. Ara bé, també hi ha molts casos que després de seleccions importants ha costat moltíssim aixecar nous projectes per què ningú hi apostava. Jo de moment vull gaudir molt de l’estrena, cuidar molt la pel·lícula perquè me l’estimo molt.
