A causa del triomf al Festival de cinema de Cannes de Hirokazu Koreeda amb la seva nova pel·lícula anomenada Un asunto de familia, avui parlaré de les seves pel·lícules més recents, les quals gairebé en la seva plenitud parlen sobre els drames familiars, sobre les costums dels individus i com s’enfronten a les diverses etapes de la seva vida. Si mai heu vist una pel·lícula d’aquest senyor, estic segur que descobrireu un mestre del setè art, tant pel seu costat més sensible com pel seu domini del realisme.
Tal com deia, aquests últims anys han estat molt especials per aquest director, ja que ha buscat expressar el seu costat més íntim amb un tema tan sensible com la família i bona prova d’això en són alguns exemples com Nuestra hermana pequeña, Kiseki, Después de la tormenta o De tal padre, tal hijo; totes de gran contingut sentimental. Amb aquesta antologia recent de llargmetratges se’ns ensenyen diverses parts i problemàtiques de la vida quotidiana en l’àmbit familiar; des de l’adopció, passant per la mort o seguint pels temes més mundans.
Però el que fa que Koreeda hagi arribat a on està ara mateix i sigui reconegut per gairebé tothom com un dels pocs directors sublims del cinema modern és la seva manera de tractar les seves produccions. Amb un to que deriva d’experiències pròpies o properes, aquest director sempre narra les seves històries d’una manera pausada, com si de veritat el temps que passa a la pel·lícula fos real. I és que les presses per Koreeda no existeixen, tot té el seu moment, i això ajuda que puguem reflexionar mentre veiem les seves obres o que puguem fixar-nos en detalls que d’altra manera se’ns passarien per alt. El frenetisme no existeix dins del seu vocabulari.
I si hi ha alguna pel·lícula que crec que representa això que dic de manera perfecta, aquesta és De tal padre, tal hijo; una oda al bon gust sobre un tema molt delicat com és l’adopció d’un fill. Aquesta pel·lícula representa les bases més sòlides del que per a Koreeda és una família i els lligams que representa. Amor paternal, consciència social i una visió molt esperançadora del que representa ser pare o mare. Si sou persones sensibles, estic segur que aquesta pel·lícula us farà vessar més d’una llàgrima.
Per tant, i sense voler allargar-me gaire amb aquest article, els punts més importants de l’èxit de Koreeda aquests darrers anys són, per a mi: la sensibilitat i la subtilesa a l’hora de tocar els diversos temes dels que parla, una elecció de càsting i direcció d’actors totalment encertada i una visió acurada del que per a ell són els aspectes més importants de la vida. Si no en sabíeu gaire o res d’aquest home, ha arribat el moment de dedicar una mica de temps a les seves diverses obres d’art. No hi ha millor ocasió que després del seu guardó a Cannes.
