El millor documental català de l’any, segons els acadèmics que han votat als Premis Gaudí, és Alcaldessa. Dirigit per Pau Faus narra la una història per tot coneguda però no per això menys interessant. Aquest dimarts 14 de març a les 22:45 TV3 l’emetrà per primer cop després del seu passi per festivals i cinemes a l’espai Sense Ficció.
Aviat farà dos anys que Ada Colau és l’alcaldessa de Barcelona. El que ara ens sembla normal (pactes amb el PSC a banda) va ser tota una sorpresa la nit electoral del 24 de maig de 2015. No només els barcelonins donaven la victòria a una dona sinó que aquesta dona es presentava per primer cop amb un partit nou i venia de l’activisme social. Tot plegat és un caldo de cultiu espectacular per fer un bon documental… i així ha estat.
El director Pau Faus ja sabia que era posar-se a retratar un moviment social amb la mateixa Colau com a protagonista ja que l’any 2014 va dirigir el migmetratge Sí se puede. Siete días en PAH Barcelona. El documental Alcaldessa vindria a ser una seqüela d’aquella aventura, una continuació del “personatge” fins el seu ascens a la glòria política. A priori, l’argument és tan simple com interessant. Explicar el naixement, creixement i èxit d’una candidatura que es presenta a unes eleccions municipals. Amb confessionaris davant la càmera (com si fos Gran Hermano) i el seguiment del que passa a Barcelona en Comú i a la seva líder Ada Colau, el documental t’introdueix de manera natural a un univers on normalment les càmeres no hi tenen accés. Aquesta és precisament la principal virtut del film: poder veure l’interior de Barcelona en comú de manera sincera i honesta. Amb les contradiccions que té la política, sense amagar els gripaus que s’han de menjar. Així, veiem el malestar i els dubtes que provoquen decisions com el pacte amb ICV, el suport de Podemos, posar la cara de Colau a les paperetes electorals o la poca gràcia que li fa a la futura alcaldessa relacionar-se amb segons quins polítics amb els quals no té ren en comú.
No cal que t’apassioni la política i no cal que siguis un “Colauista” per gaudir d’aquest documental. Alcaldessa explica la història d’un èxit recolzat per la ciutadania. Una espècie d’American Dream d’una dona que venia de ser expulsada dels llocs per una policia que ara dirigeix. I com que aquesta història està ben explicada, el documental és atractiu siguis de dretes o d’esquerres, de Podemos, del PP o del Partit Pirata.
Alcaldessa peca una mica massa del mateix mal que va patir en el seu moment la candidatura de Colau: un excés de personalisme. En cap moment s’amaga la predilecció/adoració cap a Colau (ni cal) però sí que a vegades tens la sensació que hi ha una mica massa Colau en tot plegat. Segurament un dels principals motius de la saturació és la duració: 89 minuts és massa estona. Amb trenta minuts menys es podia condensar la mateixa informació i no caure en la reiteració. A més, el final està massa allargat… Ja sabem que Colau guanya, pretendre mantenir el dubte durant tants minuts és excessiu. Tot i que queda compensat quan la notícia no té la dóna el TN de TV3 sinó la mateixa Colau rebent una trucada del seu rival Xavier Trias felicitant-la per la victòria. Un bon clímax!
Amb tot, és un documental necessari perquè el que va passar a l’alcaldia de la ciutat més important de Catalunya és un fet excepcional que bé mereix una pel·lícula. Un film recomanable per entendre com funciona la política i perquè (permeteu-me l’spoiler) acaba bé per a la protagonista. El director Pau Faus ja es va endur un reconeixement al Festival de Màlaga i no seria estrany que al seu pas pel DocsBarcelona aquesta setmana també s’endugui algun premi. La preestrena és el 26 de maig en aquest certamen i arribarà a les sales el dia 27.
Veredicte
El millor: El relat i la manera com el director Pau Faus ens explica l’evolució de la candidatura/candidata
El pitjor: La durada (89 minuts) i un final que allarga innecessàriament la tensió. Ja saps que Colau guanyarà…
Nota: 7’5
