Aviat tindrem notícies sobre els primes títols confirmat per la 50a edició del Festival de Sitges. Com cada any per aquestes dates, l’anunci de les novetats festivaleres ens serveixen de termòmetre per veure com està el gènere fantàstic i de terror per casa nostra i el 2017 pinta molt i molt bé. A continuació enumerarem una sèrie de pel·lícules que fan molta olor a Sitges i que (seleccionades o no) seran els vaixells insígnia de la flota del terror català durant la segona meitat de l’any.
Muse de Jaume Balagueró
Fa 4 anys que no veiem un film de Jaume Balagueró i els fan ja no poden esperar més. Després de tancar la saga zombi amb Rec 4 (2013) aquest hivern, concretament el dia 1 de desembre, podrem veure a la gran pantalla el retorn Balagueró al cine. Serà el seu segon rodat en anglès 14 anys després de Darkness. Produïda per Filmax, la cinta narra la història d’un policia que torna a la feina després d’un període de baixa motivat per la tràgica mort de la seva xicota. L’home veurà com un somni recurrent que no el deixa dormir es fa realitat: una dona és brutalment assassinada igual que al seu malson. El film és una adaptació de la novel·la La dama número 13 (2003) de l’escriptor espanyol José Carlos Somoza i a l’espera d’un tràiler ja tenim un primer pòster.
El projecte es va presentar al Coming Soon del Festival de Sitges on el mateix Jaume Balagueró va obrir la sessió de futurs projectes catalans donant detalls de Muse. “Vaig llegir el llibre i vaig veure ràpidament que allà hi havia una pel·lícula especial i aterridora. De fet, ja vaig fer el guió fa 14 anys però llavors va venir REC i tot va canviar”. Balagueró ha definit Muse com “una pel·lícula molt atmosfèrica amb que ens transportarà a ambients universitaris”. El film estarà interpretat per Elliot Cowan i Charlotte Vega (Velvet) i Christopher Lloyd (saga Back to the future) i Franka Pontente (saga Bourne) també formaran part del càsting juntament amb Leonor Watling i Carlos Lasarte l’únic actor que ha estat en tots els films de Balagueró.
Framed de Marc Martínez Jordan
Ja fa uns mesos que vam veure el primer tràiler i sembla que tot està a punt perquè la bogeria es desfermi a les xarxes socials. Framed, que també es va presentar al Coming Soon del 49è Festival de Sitges, està ja llesta per sortir del forn i sembrar de terror i la violència internet i les xarxes.
L’òpera prima del debutant de l’ESCAC, Marc Martínez Jordán explora els límits de la misèria humana amb les noves tecnologies com a rerefons. “Framed es podria definir com un slasher tecnològic y contemporani. El nostre principal objectiu creatiu sempre ha estat portar a terme un producte fílmic atractiu, modern i amb caràcter propi”. Aquesta filosofia fa que no només Framed sigui una rara avis al panorama de cine de gènere en aquest país sinó que, és un projecte que fàcilment connectarà amb la nova generació de joves d’una nova forma clara i directa. Segons el director serà un film per a tots aquells amants de les xarxes socials, i també pels que les odien.
Framed va rodar-se a Sant Cugat del Vallès entre els mesos d’abril i maig del 2016. El repartiment està encapçalat per Joe Manjón (El Internado, Risen), Àlex Maruny (Promoción Fantasma, Polseres Vermelles) i Clàudia Pons (Elisa K, Asmodexia).
L’any de la plaga de C
L’aposta extraterrestre catalana per aquest any basada en el llibre L’any de la plaga, una novel·la que l’any 2010 va publicar l’escriptor Marc Pastor. La història ens trasllada a una asfixiant Barcelona al mes d’agost. El Víctor, que treballa amb gent gran fent d’assistent social, pateix una migranya insuportable, que s’ajunta amb la calor de l’estiu i la tristesa d’haver-ho deixat amb la seva parella, la Irene. Els seus companys de feina estan entestats a trobar-li nova companyia, però a ell ni li va ni li ve. De sobte, una onada de suïcidis de gent gran encén totes les alarmes. Ningú pot aclarir el motiu de les morts, que se sumen a la desaparició de la connexió a internet, sense explicació aparent, i als problemes de cobertura que de cop i volta tenen tots els mòbils de la capital. Davant tot aquest desgavell, el Víctor decideix esbrinar què està passant i aviat podrem veure que l’origen del problema no és d’aquest món…
El rodatge de va acabar el passat mes de maig. El director Carlos Martín Ferrera (Zulo, 2005, Suspicious Minds, 2010) ha rodat la que serà la seva quarta pel·lícula que tindrà el nom d’El año de la plaga i que ha gravat gairebé totalment a Barcelona. Es preveu que la cinta arribi als cinemes aquesta tardor. El repartiment comptarà amb Ivan Massagué com a protagonista, acompanyat d’Ana Serradilla, Miriam Giovanelli, Silvia Abril, Juanra Bonet i Canco Rodríguez. També hi participaran Fermí Reixac, Amparo Moreno, Brays Fey, Eduard Alejandre i Natàlia Sànchez, entre d’altres.
Drácula de Denise Castro
Mig comèdia, mig terror, mig documental… Drácula de Denise Castro és la versió personal del gran clàssic de la directora barcelonina Denise Castro. Fa uns dies publicàvem el primer tràiler en exclusiva i estem segurs que serà una de les apostes a tenir en compte dins la collita de cinema d’autor de gènere d’aquest any.
El desembre de 2016 la directora va reunir un equip petit d’actors i tècnics i va anar a Transilvània a rodar la seva pròpia versió de Dracula. Amb un guió a mitges i sense un pla de rodatge clar van rodar el que van poder a Romania, al castell de Bran, la localització que va inspirar el propi Bram Stoker per escriure la seva novel·la més cèlebre. Un cop allà tot va sortit malament. L’actriu protagonista Clàudia Trujillo s’ha sentit enganyada… El seu xicot i coprotagonista Ricard Balada l’ha convençut per formar part d’un projecte que no té ni pressupost ni un objectiu clar. La tensió i el mal rotllo es nota durant tot el rodatge. El càmera Alfredo Ruiz fins i tot es pensa que cobrarà per la feina. Il·lús… A tot això, la directora Denise Castro, obsessionada pels vampirs i xucladors de sang, continua gravant perquè el seu somni s’ha de fer realitat. El film barrejarà el found footage amb el mockumentary en el que promet ser un film molt coral.
Black hollow Cage de Sandrac González-Perellón
Ciència ficció i terror en aquesta proposta que tot just acaba de rebre una Menció Especial del Jurat al Bifan, el Festival de Cinema Fantàstic més important de l’Àsia celebrat aquest juliol a Bucheon, Corea de Sud. Segons el veredicte el film “fa un ús impressionant de temàtica de ciència ficció per explicar l’angoixa d’una família trencada. Amb un excel·lent disseny de so i un ús embruixat de l’espai, Black Hollow Cage és original per l’ús intel·ligent de les referències que van des de Tarkovsky fins als contes minimalistes de viatges en el temps com Primer“.
L’argument gira al voltant d’una nena que viu reclosa amb el seu pare i un gos llop blanc en una estranya casa enmig del bosc. Un dia, la nena troba un rar artefacte cúbic entre els arbres amb la capacitat de canviar el passat. Com acostuma a passar en aquests casos jugar amb el temps no és pas una cosa que et puguis agafar a la valenta.
Matar a Dios de Caye Casas i Albert Pintó
I si venim de la comèdia continuem amb un projecte amb molt d’humor negre. Matar a Dios serà l’ópera prima del tàndem Caye Casas i Albert Pintó. L’argument és prou sucós i està clar que dóna per fer comèdia… El Carlos convida el seu pare i al seu germà a passar un agradable cap de setmana amb ell i la seva dona Ana en una aïllada casa enmig del bosc, quan irromp un nan barbut i esparracat que diu que és Déu… Fins aquí tot (més o menys correcte) però el cas és que Déu amenaça amb destruir a tota la humanitat al matí següent i ells han estat triats per escollir a les dues persones que es salvaran de l’extermini.
Ara el destí de la humanitat recau en un depressiu, una dona que no pot tenir fills, un banyut i un avi amb problemes de cor que evidentment voldran estar al nou món. Això vol dir que n’hi ha dos que hauran de morir… Aquest projecte d’Alhena produccions està escrit i dirigit per Caye Casas i Albert Pintó, que debuten en la direcció de llargmetratge després de l’exitós curt NADA S.A. i el seu proper treball RIP, que veurem a la 50a edició del Festival de Sitges. Matar a Dios encara no té data d’estrena prevista però tot apunta a que serà un dels títols a tenir en compte per la propera tardor/hivern. El film està protagonitzada per Eduardo Antuña, Itziar Castro, Boris Ruiz, David Pareja i Emilio Gavira. Encara no s’ha fet públic el tràiler però si podem veure un parell d’imatges dels rodatge de la pel·lícula.
Verónica de Paco Plaza
El cineasta valencià, Paco Plaza, va rodar a diverses localitzacions de Madrid i Guadalajara la seva darrera pel·lícula que es titula Verónica que arribarà a les pantalles el proper 25 d’agost. La darrera pel·lícula que va rodar va ser [REC]3, de la qual ja n’han passat 5 anys, però durant aquest temps ha dirigit el curtmetratge Ultravioleta, un capítol de la sèrie El Ministerio del Tiempo i ha produït Requisitos para ser una persona normal, el film amb el qual va debutar la seva dona Leticia Dolera. Aquesta serà la seva setena producció com a director, tres de les quals amb Jaume Balagueró com a codirector.
https://youtu.be/DsS4QojfHCg
L’elenc està format pels debutants Sandra Escacena, Bruna González, Claudia Placer i Iván Chavero. A més comptarà amb cares conegudes com Ana Torrent (No-Do o The Other Boleyn Girl) i Carla Campra (Aguila Roja) i la col·laboració de Leticia Dolera (Requisitos para ser una persona normal o La Novia), Sonia Almarcha (La puerta abierta o Cuéntame un cuento) i Maru Valdivieso (Romasanta o Segunda Asalto).
La pell freda de Xavier Gens
Fa catorze anys que l’escriptor català Albert Sánchez Piñol va treure a la venda la seva obra La pell freda, un inquietant relat que barreja terror, ciència-ficció i aventures. Des d’aleshores s’ha traduït a 35 llengües i és un dels llibres catalans que més ressò internacional ha tingut. El pròxim 20 d’octubre, arribarà a la gran pantalla l’adaptació cinematogràfica del director francès Xavier Gens, amb David Oakes (Los Borgia), Ray Stevenson (Divergent) i Aura Garrido (El ministerio del tiempo) com a protagonistes.
El film va començar a rodar-se l’any 2015 i s’estrenarà el dia 20 d’octubre. El rodatge va fer-se entre volcans a Lanzarote i les platges de Cap de Ras a Llançà pels exteriors. La intenció de les diferents productores (Babieka Films, amb la col·laboració de la catalana Pontas Films i la francesa Ink Connection) és que el projecte tingui un abast internacional i no només limitar-se al mercat català.
