Durant molt de temps i, encara avui dia, el franquisme és un tema complicat de tractar. Sembla que a gran part d’Espanya no es vulgui recordar ni reviure els fantasmes del passat. Per sort, hi ha gent que creu que recordar és important, per conèixer la pròpia història i per evitar cometre els mateixos errors. És per això que Almudena Carracedo i Robert Bahar, han realitzat el documental El silencio de otros, que presenta a diferents víctimes del franquisme. El film es va presentar a la Berlinale i es va endur el Premi del Públic i el Premi Cine per la Pau. També és un dels documentals nominats als European Films Awards. Aquest 16 de novembre arriba als nostres cinemes.
El silencio de otros és un projecte que es va iniciar l’any 2010, quan el matrimoni de cineastes es va interessar pels casos de nens robats. “Era important explicar el llegat del franquisme a Espanya i ens vam trobar amb la querella argentina”. Carracedo i Bahar van començar a seguir i filmar tot aquest procés judicial que va servir perquè a Espanya es realitzés la primera exhumació d’una víctima del franquisme sota la tutela internacional. El que va començar com un projecte de curta durada, es va convertir en un projecte de set anys, 450 hores de rodatge i “seguir moltes, moltes històries”.
Entre els protagonistes del documental hi ha Asunción Mendieta, filla de Timoteo Mendieta, un sindicalista de la UGT afusellat en el cementiri de Guadalajara després de la Guerra Civil i enterrat en una fossa comuna. Durant gran part de la seva vida, l’objectiu d’Asunción va ser trobar el seu pare i poder-li donar un enterrament digne. María Martín, una altra de les protagonistes, no va tenir tanta sort. L’any 2014 va morir sense haver recuperat les restes de la seva mare, Faustina López, a qui van enterrar en una fossa comuna després de ser assassinada al 1936.
Aquests són dues de les històries que apareixen a El silencio de los otros, un projecte que encara no té prevista la data d’estrena al nostra país però que no trigarà a arribar. L’objectiu dels seus creadors és arribar a com més gent millor: “Volem arribar a totes bandes perquè la pel·lícula sigui un vehicle de conversa per a tothom”, afirmaven. El documental, compta amb la producció executiva dels germans Almodóvar, Agustín i Pedro.