Sí, estimats lectors d’El Cinèfil, potser Hollywood és a Los Ángeles, però la indústria cinematogràfica no deixa passar l’oportunitat de rodar una penícula a la ciutat més icònica del setè art, la nostra estimada Nova York. Jo crec, i ara us parlo seriosament, que si a qualsevol de nosaltres el deixen enmig d’aquesta enorme ciutat sense dir-nos on som, seríem capaços de reconèixer alguna cosa que hem vist a la gran pantalla, un edifici, una escultura, un carrer, i situar-nos i anar cap a algun altre punt sense massa dificultats. I si voleu fer la prova, em presento com a voluntària, a veure si així trobo algú que em financi els bitllets d’avió.
El pont de Brooklyn, l’Empire State Building, Manhattan, el Rockefeller Center, el Bronx, el Madison Square Garden, el Central Park, l’estàtua de la Llibertat, el riu Hudson, hotels, museus, restaurants… Tots han estat escenaris d’algun film o alguna sèrie en més d’una ocasió, i s’han gravat en les nostres retines i s’han ofert el record imborrable d’aquesta gran metròpoli que ja ens sentim una mica nostra de tants cops com l’hem vista. Ja ho deia Frank Sinatra!
Per començar, a Nova York hem viscut diverses i entranyables històries d’amor. Una d’aquestes, famosa per l’escena en què Meg Ryan simula un orgasme enmig d’un restaurant, ens mostra la relació entre dos joves, en Harry i la Sally. I que maca és l’escena en què finalment ell es declara a ella, enmig de la festa, després de recórrer els carres de la ciutat. I què em dieu de la història d’amor protagonitzada per Audrey Hepburn a Desayuno con diamantes, on esmorza cada dia davant de la luxosa joiera Tiffany’s, situada enmig de Manhattan, a la reconeguda Cinquena Avinguda. També podríem parlar de les nombroses comèdies romàntiques de Woody Allen, un gran amant de la ciutat que avui ens tracta. Precisament fa unes setmanes us parlava d’Annie Hall, protagonitzada per ell mateix i per Diane Keaton, i que ens presenta les anades i vingudes dins la relació que tenien.
Però no tot són flors i violes a la gran ciutat nord-americana. També hi passen desastres i accidents que el cinema ens ha plasmat en algunes penícules ja mítiques. Per exemple, una de les meves penícules preferides, Pelham 1,2,3 ens ensenya les entranyes de les línies de metro en un thriller en què uns delinqüents segresten un vagó de metro. Sí, hem vist les entranyes de Nova York en moltes ocasions, però poques amb aquesta intensitat. Qui les coneix prou bé és John McLaine, qui a la tercera Jungla ha de moure’s per la ciutat amunt i avall per evitar que una banda criminal saquegi l’or de la reserva federal. Segurament li hagués anat bé l’ajuda de Robert de Niro, que a Taxi driver demostra moure’s prou bé pels carrer de la gran poma, tot i no encertar sempre amb els clients que deixa puja al seu vehicle.
Per sort, hi ha hagut herois que han lluitat pels novaiorquesos per donar i per vendre. Gent que estima la ciutat i els seus habitants, i es passen el dia aturant crims pels carrerons del Bronx o Harlem. El més famós de tots és, sens dubte, l’home aranya. Spiderman ha lliurat tantes batalles contra malvats a Nova York que s’ha convertit en l’heroi de molts dels seus veïns, encara que en un principi no sabessin si titllar-lo d’heroi o d’amenaça per a ells. Les teranyines entre els gratacels mai havien fet tant de servei a la humanitat. Els X-Men, Daredevil, els Quatre fantàstics o els Vengadores són alguns dels superherois que han evitat en diverses ocasions que el mal vencés per damunt del bé.
També lluitant de quatre en quatre contra un exèrcit de soldats robòtics, les Tortugues Ninja van ocupar les clavegueres de la ciutat a les ordres d’una gran rata mutant que els va ensenyar arts marcials. Gràcies a la seva gana, van fer anar de corcoll tots els repartidors de pizza de la gran poma. I també eren quatre, però no tenien poders, i van netejar Nova York de fantasmes i esperit varis tot i que al principi els consideraven uns farsants. Exacte! A qui trucareu si veieu coses estranyes al barri? No, a la guàrdia civil no. Als Caçafantasmes! Ningú com ells va ser capaç de fer caminar l’estàtua de la llibertat en pro de tots els novaiorquesos. Ja ho deien al final de la primera penícula: Estimen aquesta ciutat!
Els Caçafantasmes van haver de lluitar contra l’immens home de merenga, icona del cinema dels anys 80 gràcies a aquest film, però aquesta no és l’única criatura gegantina que ha rondat pels carrers de Nova York, provocant el caos i la destrucció. El primer va ser King Kong, que en diferents versions ha visitat Manhattan fins a engrapar la noia de torn i enfilar-se al capdamunt de l’Empire State Building. I tot i ser japonès, també el Godzilla, el qual devia sentir enveja del rei dels simis, va decidir atacar la important ciutat. Destruint edificis i ponts, l’enorme rèptil va provocar més caos circulatori que el primer dia d’escola a Barcelona.
No acabaria mai de parlar sobre penícules que passen a Nova York. N’hi ha d’històriques, com la saga d’El Padrino o Gangs of New York; hi ha musicals d’allò més mítics, com Fiebre del sábado noche o West Side Story; algunes per a tota la família, com Big o Solo en casa 2. Perdido en Nueva York; algunes que ens mostren el ferotge món dels negocis com El diablo viste de Prada o El lobo de Wall street; penícules d’animació, com Fievel y el nuevo mundo o Rex, un dinosaurio en Nueva York… I sèries! Moltes sèries han situat les seves trames a la nostra estimada Nova York: Friends, Cómo conocí a vuestra madre, Sexo en Nueva York, C.S.I. Nueva York, Seinfeld, Els pingüins de Madagascar…Tampoc acabaria mai, si les hagués de dir totes! En fi, allò que us deia abans, que a veure si trobo algú que em pagui el bitllet d’avió per anar a Nova York… No cal! Em sembla que em conec la ciutat com el palmell de la meva mà, i això sense necessitat d’alçar-me del sofà del menjador!