No hi ha dubte que el confinament a casa és una oportunitat única per posar-se al dia amb aquelles pel·lícules i sèries que no havies tingut temps de veure fins ara. Siguis cinèfil o no, la crisi de la COVID-19 ha demostrat que la cultura i l’entreteniment són essencials per evadir-se d’una realitat molt més desconcertant que alguns arguments de ficció. És per això que les xarxes socials s’han omplert de recomanacions i llistats per recuperar el temps perdut i posar-se a l’última durant aquests temps convulsos. Però encara hi ha gent que prefereixe dedicar-se a revisionar pel·lícules i sèries que ja coneixen i han vist, potser un cop o potser milers. El plaer de revisionar és real i, en aquesta crítica, esbrinarem quines són aquelles peces audiovisuals que volem tornar a veure una vegada i una altra.
Per als més nostàlgics
Beneïda infantesa, aquella etapa de la vida en què tot era millor. En moments com els actuals, no és d’estranyar que vulguem reviure aquells records dolços que ens ha brindat el setè art. No només això, sinó que és una oportunitat d’or perquè aquells que són pares puguin compartir amb els seus fills els títols que més els van marcar quan eren més joves.
Per una banda, Netflix ha estrenat a temps l’esperat catàleg de llargmetratges de Studio Ghibli. Un total de 21 títols s’han anat pujant durant aquest mes de març a la plataforma per gaudir tant de petits i grans. Així, podrem reviure la tendresa de El meu veí Totoro o astorar-nos novament amb El viatge de Chihiro.
I si de nostàlgia parlem, els millenials de ben segur que aquests dies s’hagin, com a mínim, plantejat tornar a Hogwarts per reviure la història de Harry Potter per veure’l créixer i enfrontar-se a Voldemort en una marató (quasi) sense pausa. I encara que sembli que el català és completament inexistent en gran part de les plataformes de continguts audiovisuals digitals, els nostàlgics del manga i el Club Súper 3 tenen Sakura, la caçadora de cartes sencera.
Però a Netflix li ha sortit un enorme rival durant aquest confinament. El llançament de Disney+, amb descompte inclòs, no només dona l’oportunitat als més fanàtics de Star Wars de poder veure The Mandalorian (legalment), sinó de revisitar algunes de les pel·lícules de dibuixos animats que més els van marcar durant els seus primers anys de vida. Cadascú té els seus preferits, des de les princeses Disney, passant per les joguines de Toy Story o fins i tot títols més emotius com Up, Inside Out o Coco.
Per als que volen xafar-se de riure
Diuen que al mal temps, bona cara, i no hi ha millor antídot que una bona dosi de rialles per fer passar el temps i oblidar-se per una estona de l’actualitat. Són molts els que diuen autèntiques bondats sobre el retorn d’algunes de les comèdies més populars de TV3, com ara Tresina.S.A (més coneguda com a Les Tresines) o Plats Bruts que, de fet, s’estan reposant a través de 8TV.
Triar una comèdia que ja has vist comparteix el factor nostàlgic del qual ja s’ha parlat anteriorment, i és que n’hi ha que no es poden estar de retornar als episodis més mítics de la seva sèrie preferida. En aquesta categoria hi recau Friends una de les sèries més populars per revisitar des de ja fa uns quants anys. De ben segur que més d’un ha decidit tornar a reviure les peripècies d’aquests sis amics per cinquantena vegada, i més quan fa tot just un parell de mesos s’havia anunciat la retrobada de tots els seus protagonistes en un capítol especial.
Per acabar, un altre dels factors clau per elegir una comèdia és la llargada. Triar sèries amb temporades quasi infinites, sigui Padre de Familia, Els Simpsons o South Park també són una excel·lent opció per treure uns somriures en confinament.
Per als més analítics
Aquests dies estranys no són només per al pur entreteniment, sinó que representen una oportunitat per aprendre i reflexionar. És per això que podem optar per escollir i visionar films que havies vist al cinema a les deu de la nit de ressaca des de la calma del teu sofà i apreciar la seva grandesa com ara The Irishman o L’arbre de la vida. O potser pots posar-te en el worst-case scenario amb títols apocalíptics d’ara i de sempre com Tren a Busan, El planeta dels simis o Un lloc tranquil per comparar com és la fi del món real amb les que es representen a la gran pantalla.
D’altra banda, com a bon/a seriòfila, aquest també és un bon moment de tornar a Twin Peaks. The Return tal com Lynch la va concebre (com una pel·lícula de 17 hores) i intentar captar tots els matisos i pistes que et porten a entendre un final poc esperat. I per als més cinèfils de tots els lectors de El Cinèfil, sens dubte aquest mes de confinament també els pot ajudar a trobar el temps que necessiten per revisitar l’obra d’alguns dels grans directors i directores que ens ha donat el setè art i, qui sap, potser tornar-se’n tot/a un/a expert/a.
