El perquè dels subtítols en castellà d”Alcarràs’ (a Catalunya)

“Una de les poques pel·lícules que s’estrenen en català a les nostres sales i l’hem de veure amb subtítols en castellà”. Potser que si heu vist Alcarràs heu sentit dir aquesta frase o una de ben similar. O heu vist aquesta polèmica a la xarxa. I és que algunes de les més de 70 sales que han estrenat el film de Carla Simón a Catalunya s’ha emès una còpia subtitulada.

Els motius pels quals això ha passat són dos. El primer és que, donat l’èxit que ha tingut el film i l’expectació que ha generat, la distribuïdora Avalon (amb seu a Madrid) ha decidit tenir còpies subtitulades al castellà per quan el film es projecti a cinemes fora de Catalunya. Fins aquí tot normal. Avalon és una distribuïdora que ha apostat tradicionalment pel cinema català i també en català estrenant films com My Mexican Bretzel, Libertad o Els dies que vindran.  O sigui, tenen experiència en la matèria.

La vida al camp com mai no l’has vist a ‘Alcarràs’

El segon motiu és l’última baula de la cadena de distribució: els cinemes. Quan les distribuïdores ofereixen els seus productes als cinemes aquests decideixen si emeten el film en versió original o doblat (i subtitulat). En el cas d’Alcarràs, la distribuïdora ha ofert als exhibidors les dues còpies de la pel·lícula que tenen (una amb subtítols en castellà i una sense) i són els cinemes els que han triat. Segons a explicat a El Cinèfil la productora del film, hi ha un motiu extra: fer accessible la pel·lícula als no catalanoparlant de Catalunya. És per això que algunes cadenes d’exhibidors, sobretot de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, han sol·licitat la còpia subtitulada.

Ara bé, la decisió de triar la versió amb el “suport” del castellà també pot tenir a veure amb què el públic està acostumat a la llengua castellana als cinemes. Aquest fet no ens hauria de sorprendre gaire, ja que l’oferta en català (tant original com subtitulada) és irrisòria. Els cinemes (que el que volen és fer diners) han triat l’opció que pensen que atraurà a més públic i aquesta opció és, tradicionalment, el castellà.

Què podem fer per revertir aquesta situació?

La solució és fàcil. Cada cop que hi hagi un contingut en català (doblat o original) aneu al cinema a les sessions que fan en català els cinemes veuran que monetàriament els surt més a compte el català (cosa que ara no passa). Ah, també hi ha una altra manera. Complint la Llei del Cinema aprovada el 2010 i que mai ningú no s’ha pres seriosament. Aquí teniu l’article que parla sobre el català.

Article 18. Garantia d’accés lingüístic

1. Quan s’estreni a Catalunya una obra cinematogràfica doblada o subtitulada amb més d’una còpia, les empreses distribuïdores tenen l’obligació de distribuir el cinquanta per cent de totes les còpies analògiques en versió en llengua catalana. Aquesta obligació s’ha de respectar tant en el còmput de les còpies distribuïdes en versió doblada com en el de les còpies distribuïdes en versió subtitulada. Les empreses distribuïdores han de garantir aquest equilibri lingüístic en la distribució de cinema atenent a criteris de població, territori i presència en pantalla, que s’han de desplegar per reglament. Quan el suport sigui digital, totes les còpies distribuïdes han de tenir incorporat l’accés lingüístic en català. En l’exhibició d’aquestes còpies, les empreses exhibidores tenen l’obligació d’exhibir el 50% de projeccions de l’obra en versió en llengua catalana atenent a criteris de població, territori, horari i taquillatge, que s’han de computar anualment i que s’han de desplegar per reglament. Aquesta obligació s’ha de respectar tant en el còmput de les projeccions exhibides en versió doblada com en el de les projeccions exhibides en versió subtitulada. Les empreses distribuïdores i les empreses exhibidores també han de garantir l’equilibri entre català i castellà en la publicitat que facin de les obres cinematogràfiques afectades per aquest article.

JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit dos curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

1 COMMENT

  1. El perquè? Perquè som una colònia. Per això la distribuïdora és madrilenya i per això hi ha tants cinemes propietat o gestionats per botiflers

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents