No és fàcil definir el cinema independent. Parlar de cinema independent és força subjectiu i aquest terme (que a vegades es confon amb cinema d’autor) és el que es fa servir, a grans trets, per definir tot l’audiovisual que no ve de les grans productores. Les anomenades majors estan actualment en fase de contenció ajornant tant com poden les grans estrenes a l’espera que els números dels cinemes millorin una mica. No oblidem que el 2020 ha deixat a Espanya una dantesca davallada de la taquilla d’un 72%, una patacada sense precedents a la història del cinema. De les 105,5 milions d’entrades venudes el 2019 s’ha passat a 28 milions el 2020. Traduït en diners els cinemes espanyols van recaptar 624 milions d’euros el 2019 (7% més que el 2018). El 2020 la xifra ha arribat només als 169 milions.
Amb aquest desolador escenari (i amb molts cinemes tancats per sempre o temporalment) el nombre d’estrenes ha passat de ser de 10 o 12 cada setmana a 4 o 6 novetats màxim. Els films que arriben a les pantalles que continuen obertes no són blockbusters i això vol dir que ara és un moment excel·lent per acostar-se a un tipus de cinema que normalment es deixa de costat: el cinema independent. En aquest país hi ha una bona colla de distribuïdores que són molt fidels a aquest tipus de cinema que es fa lluny de Hollywood i que moltes vegades ens acosta joies cinèfiles que també mereixen una oportunitat.
Si us agrada el cinema teniu ara una doble responsabilitat: cal canar a les sales per donar suport als exhibidors en el seu pitjor moment i estaria molt bé apostar per descobrir nous horitzons de cinema, pel·lícules que en un altre any haguessin passat desapercebudes però que aquets 2021 poden ser les caps de cartell d’un cap de setmana.
