En “vendre” la sèrie Safe molts en parlen com la nova sèrie del Dexter. I és que aquell peculiar assassí en sèrie sens dubte va marcar la carrera de Michael C. Hall que, amb ganes de treure’s l’etiqueta de sobre produeix i protagonitza un producte que poc té a veure amb el seu personatge més reconeixible. Safe ens porta a l’Anglaterra “pija”. Concretament a una urbanització protegida per unes tanques i un vigilant de seguretat on hi viuen adinerades famílies britàniques. El lloc és, aparentment, tan segur que sembla impossible el que acaba passant: una adolescent de 16 anys desapareix després d’una festa… Una festa en la que un altre jove acaba mort a la piscina. Ups, el barri no era tan segur com semblava, eh?
A partir d’aquí la trama de la sèrie es desplega en dos fronts: trobar la nena i saber què ha passat amb el mort. I aquí rau la principal virtut de la producció: mantenir l’interès amb un bon guió i amb personatges que (expressament) es mostren ambigus. No saps mai del tot si són dels bons o amaguen draps bruts a l’armari. Enmig de tot això el protagonista (Michael C. Hall) porta el pes de la història amb desimboltura i sense haver de fer grans escarafalls. Sense desmerèixer la seva feina a nivell interpretatiu no hi ha cap actuació que mereixi especial menció més enllà d’Amanda Abbington (la estranya dona d’en Watson a la sèrie Sherlock).
La sèrie té la mida i la llargada idònia. Ni capítols massa llargs, ni històries paral·leles que allarguin la trama innecessàriament (oh gràcies!). A més, (lloat sia el Senyor) no hi haurà una segona temporada així que el que veus és el que hi ha i no continuarà (perquè no hi ha cap necessitat. Excepte el personatge de la jove policia i els seus secrets del passat la resta està ben calculat i ben executat en quant a tensió narrativa i capacitat de sorpresa. Safe és una sèrie on mana el guió i els seus girs. Com que això funciona el producte manté una bona salut i és fàcil enganxar-se i mantenir l’interès constant. Tant és així que (tot que alguns punts són previsibles) en revelar-se tot el sidral en quedes amb la sensació que tot plegat s’ha fet curt… Bon senyal. Feia tant que no veia una sèrie d’una sola temporada, senzilla, correcte, que compleix que vaig acabar-la content i satisfet. En resum. No crec que decebi.
Veredicte
Agradarà a: espectadors que gaudeixin amb un guió senzill però efectiu i amb girs suficientment sorprenents com per mantenir-te enganxat.
No agradarà a: qui esperi genialitats a nivell interpretatiu, o més Dexter o una història enrevessada i acció de policies i segrests.
Enganxometre: 9
Nota: 7,5
